Era febrer de 2019. Quedaven poc més de tres mesos per les eleccions municipals i Marta Madrenas anunciava que Girona engegava les dues grans obres d’equipaments culturals de futur, el Museu d’Art Modern i Contemporani a la Casa Pastors i l’adequació de l’antic Cinema Modern per fer-hi un espai de foment i creació de les arts que comptaria també amb les dues sales del Cinema Truffaut i un caixa escènica per assajar i exhibir espectacles. Ara, gairebé quatre anys després d’aquell anunci amb olor de campanya és moment d’agafar perspectiva, revisar i veure què ha quedat de tot allò que l’equip de govern que ha liderat la ciutat durant 10 anys, els últims dos conjuntament amb ERC, deia que passaria.
Del Museu d’Art Modern i Contemporani, de fet, poca cosa en podem dir. Anunci rere anunci, coet rere coet, el projecte continua encallat. Gairebé nou anys després que el govern de Junts (llavors CiU) decidís fer efectiva la compra del Fons Santos Torroella per més de 3 milions d’euros, les obres encara no han començat i no hi ha un calendari clar sobre quan ho podrien fer. Hi van començar les prospeccions arqueològiques però com és sabut la Casa Pastors està situada a sobre del que segurament és un dels punts amb més història de la ciutat i, per tant, es necessiten més recursos i més temps. Tot i aquests retards (la inauguració estava prevista al 2019), la manca de concreció sobre el projecte museogràfic continua. Hi ha proposta de continent però no de contingut, una estranya tradició que arrossega la ciutat als últims anys i que porta mals presagis per un projecte que, tot i que fa de mal dir, ara mateix sembla difícil que surti del calaix a curt termini.
I si parlem del nou Modern, el panorama és millor però no pas per fer gaire festes. Per què ho dic? Bé, perquè si bé és cert que la primera fase de les obres han conclòs i l’equipament ha estat inaugurat el juliol de 2021, les condicions d’aquesta obertura han estat més aviat precàries. I ho han estat perquè un any després d’obrir les portes, el Nou Modern continua amb el sistema elèctric que hi havia per executar les obres, fet que ha comportat un perill pel veïnat (mireu-ne la fotografia), problemes en les projecció de pel·lícules del Truffaut quan ha arribat l’estiu i el consum energètic ha pujat i, finalment, ha afectat les activitats que s’hi poden programar. Tenim un Modern precari. A més a més, cal recordar que, en el millor dels casos, la segona sala de cinema, una de les grans novetats de la primera fase del nou Modern, no es podrà posar en funcionament fins a la tardor, quinze mesos després de la inauguració. Si tot va bé, és clar.
Tot això si parlem del continent però, com si dèiem abans, ho fem del contingut ens trobem que la bona feina que durant aquests últims anys pels tècnics contractats pels fons europeus no sabem encara com continuarà. Si més no, no s’ha explicat públicament. Fa uns mesos, quan es parlava del pressupost de la ciutat es parlava també de com consolidar les places de treballadores i treballadors per fer anar el Modern a tot drap. Malauradament, des de llavors, hi ha hagut poques notícies al respecte i, a més a més, queda pendent també explicar com es vol potenciar l’ecosistema d’equipaments culturals que representa tenir La Mercè, el Modern, el Municipal (la triple M) i, fins i tot, l’antiga UNED, en un espai tan concentrat geogràficament com és el sud de la part històrica de la ciutat. Un tema estratègic de primer nivell.
Estem convençuts que el Modern té potencialitats. L’equipament i el seu entorn, amb la Plaça del Pallol i els equipaments esmentats. Malgrat les deficiències que té – alguna estructural i alguna altra que ve d’aquesta inauguració a mitges – hem d’apostar per un Modern central en la creació, la formació i la xarxa cultural vinculada a les arts audiovisuals. I per fer-ho, calen recursos, esmenar els problemes que portem mesos arrossegant i projectar també quan i com es farà la segona fase, la de la capsa escènica, que el govern de Junts i Esquerra havia promès per aquest mandat. “Finalitzarem el projecte de l’edifici del Modern i avançarem en el projecte de Casa Pastors com a seu del Museu d’Art Modern i Contemporani de Girona”, assegurava el document amb els compromisos del mandat del pacte entre Junts i ERC. Una promesa que, com d’altres, no es complirà perquè a l’estiu del 2022 no hi ha ni calendari ni tampoc previsió pressupostària per fer les obres que s’han de fer.
Quatre anys després, doncs, les grans apostes d’equipaments culturals que va fer el govern actual queden lluny de tot allò que s’explicava. En l’àmbit de cultura, com en molts altres, ens cal projecte, model i apostes clares per la formació, la creació, l’educació i uns equipaments que s’obrin i siguin útil pels i les artistes de la ciutat. Més enllà dels anuncis que es fan i es faran per un govern que ha estat incapaç de gestionar i liderar Girona com pertocaria, ens mereixem un govern que posi prioritats, que expliqui com ha de ser la ciutat ara i d’aquí 10 anys, que aporti un model i que, sobretot, gestioni el dia a dia i compleixi amb els seus compromisos. En aquest cas, amb la cultura, els i les artistes i els equipaments que tenim.
6iguanyem.wordpress.com 