Una Girona participativa, que es construeix amb l’opinió de tothom.

Aquest desembre el ple de l’Ajuntament de Girona discutirà el nou reglament de pressupostos participats. La proposta, defensada per Junts i ERC, és un pas enrere respecte el Reglament de Participança, impulsat per Francesc Ferrer al 2005, i la mateixa normativa dels pressupostos participats aprovada ara fa gairebé 10 anys. Llavors, ja denunciàvem que el Reglament de Pressupostos Participats naixia amb unes mancances que, any rere any, han estat evidents i ens han acabat donant la raó. I ara que teníem una oportunitat d’aprendre dels errors ha estat tot el contrari. De decidir cada any, entre totes i tots,  la nova proposta diu de fer-ho una sola vegada cada quatre anys. De poder fer una interpretació oberta que permetia impulsar projectes als barris diversos pel que fa a temàtiques que es poden proposar es redueix tot a poder decidir inversions. De preveure que tot havia de tenir un retorn públic, obert i participatiu a incloure únicament “un acte presencial” sense especificar ni el com ni el quan es farà. I tot, en un mandat en què, cal recordar, no hi ha hagut cap procés de pressupostos participats, ni cap audiència pública perquè la ciutadania pugui debatre sobre el dia a dia de l’Ajuntament ni tampoc s’ha impulsat cap consulta pública en cap àmbit, malgrat tot això eren compromisos en programes i acords de govern.

La notícia, que és dolenta per aquells que creiem en una Girona participativa, que es construeix tenint en compte la veu dels gironins i gironines, significa també que si s’aprova aquest text perdem una oportunitat. Quina? Us podeu preguntar. Doncs la que té a veure en recuperar la voluntat d’incorporar propostes, espais i accions perquè el pressupost de la ciutat compti amb la veu de tothom. En aquest sentit, Guanyem Girona hem estat fent propostes durant tot el procés de redacció d’aquest nou reglament que han estat, especialment, obviades.

En primer lloc, per exemple, vam proposar que s’incorporés la veu dels infants i dels adolescents a través d’un projecte amb els centres educatius de la ciutat. Si ens creiem que som una ciutat educadora seria bo que la democràcia i la participació en el dia a dia de la ciutat fos un eix que s’inclogués en el dia a dia dels nostres centres. En segon lloc, vam plantejar la possibilitat que el procés participatiu no fos per decidir una partida a cada barri que, a més a més, fa competir els barris entre sí per veure qui arranca més diners del consistori,  sinó perquè es debati sobre les prioritats generals del pressupost. L’objectiu d’aquesta proposta és que el procés serveixi per generar debats de ciutat, sobre futur i prioritats i definir així les despeses dels propers anys amb el coneixement, les inquietuds i les idees de la ciutadania. Una idea que neix també de la necessitat de no encasellar les propostes que es poden generar en un debat ciutadà a l’àmbit de les inversions ja que el pressupost municipal, i el dia a dia de la ciutat, compta amb molts altres aspectes importants. D’altra banda, Guanyem Girona creiem que si bé el model de fer un procés d’aquesta envergadura cada any era molt complex, entenem que hem de garantir dos processos de pressupostos participatius a cada mandat, segurament durant el primer i el tercer any del mateix.

En definitiva, propostes, totes elles, que busquen fer un pas endavant, realista alhora que ambiciós, en el model d’una ciutat republicana, participativa. Una Girona que transmet i posa en pràctica que la política es fa també més enllà del que passa als despatxos de la Plaça del Vi. Una manera de governar que combina la decisió, el lideratge i el projecte d’un equip de govern, en aquest mandat tampoc hi ha sigut, amb l’opinió de les veïnes i els veïns. D’això va la governança de futur. La governança que Guanyem volem per a la nostra ciutat. Davant d’aquells que aspiren a tornar a models antics, de lideratges únics i decisions opaques, ens cal més que mai ciutats obertes, democràtiques, que tinguin la gent en compte. Això és un dels grans eixos de debat d’aquest segle. Perquè allò públic, allò comunitari, és de totes i tots. 

Un mandat poc útil per a la gent

Aquest mandat hem pogut comprovar com l’Ajuntament de Girona ha posat la maquinària a tota vela per enllestir projectes encallats des de feia temps i ha tingut la iniciativa per estrenar-ne de nous.

Enguany Girona per fi ha reformat el pont de l’Areny i ha pacificat el carrer del Carme, ha reobert la passera de la Font del Rei, ha reformat la que connecta Girona est i la Creueta i ha construït l’esperat pont que enllaça Vista Alegre amb Montilivi. Ha sigut també el mandat del Pla Integral de Sant Narcís, de la Devesa i de les Pedreres, el de la racionalització dels accessos a Sant Daniel i el de la reobertura de la incineradora de Campdorà. Hem vist també la represa dels pressupostos participatius que no es feien des de la primavera del 2019 i el de la publicació d’un pla per definir com serà tota l’entrada sud de la ciutat. Hi podem afegir també que ha sigut l’any de l’adequació de l’església de Vista Alegre com a espai comunitari i de barri després que es comprés l’any 2020 així com el de la posada en funcionament del menjador social per a gent gran de l’Esquerra del Ter, l’espai per a joves en aquest sector i el de la inauguració del Centre Cívic de l’Eixample, totes tres mesures acordades gràcies a Guanyem Girona fa ja dos anys. Ha sigut l’any que s’ha consolidat la inversió en habitatge públic, que s’han desencallat les promocions municipals d’habitatge protegit a Can Gibert del Pla i que s’ha fet una prova pilot per habitatge comunitari per a gent gran.

El pont que connecta el Carme amb Montilivi

Així mateix, s’ha reobert la biblioteca de la Casa de Cultura després de gairebé deu anys tancada, s’ha consolidat un projecte per al Modern, del qual també s’ha arreglat la instal·lació elèctrica, i s’ha definit el futur de la Casa Pastors i de les Caputxines. Els clubs esportius de base ja no pateixen per si tenen espais per entrenar, practicar i jugar i s’han obert les escoles més enllà del seu horari habitual amb un programa extens d’extraescolars públiques. A principis de mandat Girona va veure com l’alumnat d’ESO estrenava el nou institut Ermessenda, tal i com estava previst, o com la Central del Molí o l’edifici de la plaça Leonor Joher acabaven les seves respectives obres després d’anys i panys degradant-se. Aquest també ha estat l’any que s’han fet realitat els projectes per a la plaça d’Espanya i la plaça Pallach dos espais que seran centrals per a les veïnes i veïns de l’Eixample. Els barris perifèrics també s’han vist beneficiats d’aquesta embranzida urbanística i la intervenció municipal ha permès frenar la degradació de l’edifici de l’Aurora, al Pont Major, i els pisos Barceló, a la Creueta, gràcies a una acció subsidiària.

En mobilitat, la Plaça Catalunya ja s’ha convertit en un símbol de l’èxit de les pacificacions de trànsit a la ciutat que s’han reproduït a cada barri gràcies a una aposta per recuperar espais per a vianants i ciclistes, fet que el comerç ha agraït. Un comerç que ha vist com després de la pandèmia, l’Ajuntament impulsava nous i grans projectes que han permès recuperar la vida i la presència de gent als carrers així com una reforma per adaptar el Mercat del Lleó a les necessitats del segle XXI. Els comerços també han agraït que Girona hagi posat la directa a l’hora d’ajudar-los adaptar-se a una digitalització que la Covid ha fet imprescindible. Tenim, sembla que ara sí, una proposta estratègica i econòmica per a la ciutat i l’àrea urbana, s’està cooperant amb els municipis veïns i l’Ajuntament de Girona ha fet les modificacions urbanístiques necessàries que permetran que el nou Trueta i el nou campus de salut siguin una realitat abans el 2027.

La plaça Catalunya, sense cotxes

Com no podia ser d’una altra manera, la ciutat s’ha adaptat a les conseqüències de l’emergència climàtica, el jovent cada cop té més fàcil aconseguir feina i habitatge dignes i compta amb més alternatives d’oci i el treball compartit entre la Universitat i l’Ajuntament és dinàmic i no para de donar resultats que ens situen a un lloc preeminent a nivell de país. Això mentre s’ha treballat amb la indústria i en un projecte econòmic que superi el monocultiu del turisme que congestionava cada vegada més el Barri Vell.

Cal destacar també que la salut mental és ara també una prioritat en clau municipal i la ciutat s’adapta a marxa forçada a necessitats dels infants i també de la gent gran. I tot, amb un gran salt endavant en temes com l’accessibilitat -el govern ha complert la seva promesa de fer accessible el pont de Ferro– la millora de voreres i de la seguretat i la neteja als barris de la ciutat. A més, com a ciutat hem ajudat que treballadores i treballadors i autònoms sentin com la ciutat els acompanya en un context econòmic tan complicat.

I per reblar-ho, enguany ha estat l’any que des de l’alcaldia s’ha deixat l’escó del Parlament i s’ha fet una dedicació 100 per cent centrada en la ciutat, sí, i en convertir Girona en el millor lloc les gironines i gironins puguin construir-hi els seus projectes de vida.

Si heu arribat fins aquí –i segurament molt abans– haureu notat que gairebé res del que he expressat ha passat a la ciutat de Girona. Aquest text és un relat fictici però no impossible del que podria haver sigut la política gironina durant aquest mandat. Malauradament, el govern de Junts i ERC ha estat molt lluny d’acomplir amb gaire res: aquest curs a Girona podrien haver passat moltes coses, moltes, podríem haver transformat la ciutat, millorat la vida però tenim un govern que ja no pot més, que no té ni capacitat de lideratge ni model de ciutat. El que aquí s’hi diu són tot coses factibles i assumibles -moltes promeses des de fa temps- i que van lligades a un model de ciutat. Propostes que Guanyem ha fet i que moltes d’elles tenen partides pressupostàries assignades però que simplement no es desenvolupen, o bé per incapacitat o bé per manca de voluntat política. 

L’edifici de l’Aurora, reformat

Esperem que aquest sigui l’últim curs que acabi amb la sensació que Girona és molt lluny d’on podria ser. Al maig vinent, tocarà que hi hagi un canvi liderat per qui fins ara ha preparat un projecte de ciutat des de l’oposició. La gent ho demana. Cap a l’esquerra, amb compromís nacional i 100 per cent dedicat a la ciutat. La ciutat se’l mereix. No ens podem permetre més cursos polítics tan poc útils pels gironins i les gironines. Perquè volem transformar la ciutat i millorar la vida de gironines i gironins, al setembre posarem la directa.