
Una de les àrees de gestió municipals de les quals he assumit fer el seguiment és la de Sostenibilitat. La situació d’emergència climàtica fa que aquesta hagi de ser una àrea clau en el proper mandat. Avançar cap a la sobirania energètica, el repte de la municipalització de l’aigua o la gestió dels residus seran sens dubtes línies de treball claus en el mandat que hem començat. Entre les meves prioritats, però també m’he fixat la de treballar perquè la Devesa esdevingui realment allò que volem que sigui: un parc urbà per gaudir-ne des del respecte.
Pel que fa a la Devesa el govern ja ha mogut fitxa o, més ben dit, ha dit clarament que no vol que la fitxa es mogui. No vol tirar endavant definitivament un pla especial que ja està aprovat inicialment i no sembla que tingui cap interès en avançar per eliminar els usos que més impacte negatiu tenen sobre la Devesa. Per això, amb un govern en minoria entenc que és fent front des de l’oposició que avançarem. És per això que a l’estiu vam posar fil a l’agulla i vaig proposar a ERC i PSC treballar conjuntament una proposta per la Devesa.
Per començar tenim les eines de planificació i gestió que ens ajuden a dibuixar el parc que volem, planificar-ne el desenvolupament i organitzar-ne la gestió, garantint una coherència en tot plegat. El pla especial, malgrat els seus defectes i sense tenir clar si era o no la millor opció, pretenia ser aquest dibuix de futur i ens donava una guia per arribar-hi. El reglament d’usos (l’actual o el que calia vincular al pla especial), ens hauria de permetre regular què hi ha de passar i què no al parc tenint en compte què volem que sigui en el present i el futur. Les eines, doncs, poden ser aquestes o unes altres però està clar que necessitem saber què i com volem que sigui la Devesa en el futur i com l’hem de gestionar per aconseguir-ho. I en aquest punt, el debat dels usos és clau i ha estat i és el pal de paller de totes les reflexions, processos, debats i discussions a l’entorn del parc, malgrat que els governs sovint han volgut evitar-ho. Anem-hi, doncs.

Comencem per parlar del mercat que dimarts i dissabte té lloc a la Devesa. És un mercat defensat per uns i qüestionat per altres, un mercat que tal i com ja hem apuntat moltes vegades cal repensar. Una bona opció podria ser mantenir-lo a la Devesa només un dia a la setmana, reduint-ne el nombre de parades i essent més exigents amb l’impacte d’aquestes (neteja, presència de cotxes i camions…). Alhora es podria combinar amb altres mercats més reduïts a altres punts de la ciutat (Montilivi, Sant Narcís, Eixample?), seguint l’experiència exitosa del Mercat de Can Gibert.
Seguim per tot el que suposen les Fires de Girona a la Devesa. D’entrada hi ha el compromís adquirit pel govern -que ja ha incomplert una vegada-: l’allotjament dels firaires i acompanyants al parc durant tot el període de fires. La solució no és tan difícil com ens volen fer creure. A la majoria de fires del país els firaires no s’instal·len a viure en l’espai on es fan les fires. Només cal la valentia d’informar d’aquest fet als firaires i la persistència per fer-ho complir. Tanmateix, ens sembla bona idea oferir alternatives gratuïtes com l’aparcament de caravanes habilitat a Domeny i el seu entorn o de pagament amb acords amb els allotjaments de la ciutat o l’entorn. En segon lloc, cal plantejar alternatives a la ubicació de les Fires per reduir l’impacte negatiu que tenen sobre el parc: utilitzar els aparcaments a l’entorn del parc, reduir el nombre d’atraccions, mantenir dins el parc en determinats espais només les atraccions de menys volum, evitar la coincidència amb la Fira Comercial o tancar el trànsit en alguns carrers propers per disposar de més espai. Aquestes són algunes de les opcions que des de Guanyem Girona hem posat sobre la taula.
Finalment, també cal abordar l’ús que Fira de Girona fa habitualment -i ocasionalment també l’Auditori- fan del parc, així com la resta d’activitats que s’hi realitzen de manera puntual. En aquest sentit, el que cal sobretot és planificar quina és aquesta ocupació, limitant tant el nombre d’esdeveniments i l’espai que utilitzen i establint una programació anual més o menys estable que en faciliti la gestió i doni seguretat i tranquil·litat al veïnat. Per això, cal tenir en compte l’impacte que tenen tant pel parc en sí com a nivell de sorolls, trànsit… Entenem que té sobretot sentit realitzar activitats que donin vida al parc respectant el que és i que, per tant, generen una interacció positiva amb l’entorn que dóna sentit al fet de fer-los a la Devesa i no a qualsevol altre lloc. Recordem a més la demanda que es portava a ple aquest estiu per part de les entitats veïnals de la ciutat, cal repartir les activitats culturals, esportives i de tot tipus per tota la ciutat.

En tot cas, a més d’abordar i posar fil a l’agulla a tots aquests debats, el que cal a la Devesa són actuacions immediates, solucions temporals que no van a l’arrel del problema però que són igualment necessàries. Aquí és on sembla que el govern està disposat a treballar i per tant hem d’exigir concrecions i els recursos necessaris per tirar-les endavant. Una il·luminació adequada i la renovació i adequació de bancs i altre mobiliari són urgents, però també cal concretar la proposta d’un espai per gossos (i fer efectiu l’altre compromís incomplert en relació a l’Agility, encara instal·lat a la Devesa); una zona de pícnic ben adequada i estructures per l’oci infantil inclusives que donin joc al parc o que promoguin l’esport, juntament amb itineraris saludables que esdevinguin un bon complement al parc de salut que els veïns hi van fer instal·lar a través dels pressupostos participats. Són algunes de les actuacions que es poden fer de manera immediata i ajudaran a recuperar la Devesa com un espai de passeig, de lleure i esport, un espai agradable per gaudir-ne des del que és, un enorme parc urbà amb una llarga història que, potser també, caldria fer conèixer i recordar.
PD: Des de Guanyem creiem que els temes de ciutat han de comptar amb la cooperació, coordinació i consens de tots els agents polítics i socials per tal de trobar les solucions òptimes.