Una Girona participativa, que es construeix amb l’opinió de tothom. 

Aquest desembre el ple de l’Ajuntament de Girona discutirà el nou reglament de pressupostos participats. La proposta, defensada per Junts i ERC, és un pas enrere respecte el Reglament de Participança, impulsat per Francesc Ferrer al 2005, i la mateixa normativa dels pressupostos participats aprovada ara fa gairebé 10 anys. Llavors, ja denunciàvem que el Reglament de Pressupostos Participats naixia amb unes mancances que, any rere any, han estat evidents i ens han acabat donant la raó. I ara que teníem una oportunitat d’aprendre dels errors ha estat tot el contrari. De decidir cada any, entre totes i tots,  la nova proposta diu de fer-ho una sola vegada cada quatre anys. De poder fer una interpretació oberta que permetia impulsar projectes als barris diversos pel que fa a temàtiques que es poden proposar es redueix tot a poder decidir inversions. De preveure que tot havia de tenir un retorn públic, obert i participatiu a incloure únicament “un acte presencial” sense especificar ni el com ni el quan es farà. I tot, en un mandat en què, cal recordar, no hi ha hagut cap procés de pressupostos participats, ni cap audiència pública perquè la ciutadania pugui debatre sobre el dia a dia de l’Ajuntament ni tampoc s’ha impulsat cap consulta pública en cap àmbit, malgrat tot això eren compromisos en programes i acords de govern.

La notícia, que és dolenta per aquells que creiem en una Girona participativa, que es construeix tenint en compte la veu dels gironins i gironines, significa també que si s’aprova aquest text perdem una oportunitat. Quina? Us podeu preguntar. Doncs la que té a veure en recuperar la voluntat d’incorporar propostes, espais i accions perquè el pressupost de la ciutat compti amb la veu de tothom. En aquest sentit, Guanyem Girona hem estat fent propostes durant tot el procés de redacció d’aquest nou reglament que han estat, especialment, obviades.

En primer lloc, per exemple, vam proposar que s’incorporés la veu dels infants i dels adolescents a través d’un projecte amb els centres educatius de la ciutat. Si ens creiem que som una ciutat educadora seria bo que la democràcia i la participació en el dia a dia de la ciutat fos un eix que s’inclogués en el dia a dia dels nostres centres. En segon lloc, vam plantejar la possibilitat que el procés participatiu no fos per decidir una partida a cada barri que, a més a més, fa competir els barris entre sí per veure qui arranca més diners del consistori,  sinó perquè es debati sobre les prioritats generals del pressupost. L’objectiu d’aquesta proposta és que el procés serveixi per generar debats de ciutat, sobre futur i prioritats i definir així les despeses dels propers anys amb el coneixement, les inquietuds i les idees de la ciutadania. Una idea que neix també de la necessitat de no encasellar les propostes que es poden generar en un debat ciutadà a l’àmbit de les inversions ja que el pressupost municipal, i el dia a dia de la ciutat, compta amb molts altres aspectes importants. D’altra banda, Guanyem Girona creiem que si bé el model de fer un procés d’aquesta envergadura cada any era molt complex, entenem que hem de garantir dos processos de pressupostos participatius a cada mandat, segurament durant el primer i el tercer any del mateix.

En definitiva, propostes, totes elles, que busquen fer un pas endavant, realista alhora que ambiciós, en el model d’una ciutat republicana, participativa. Una Girona que transmet i posa en pràctica que la política es fa també més enllà del que passa als despatxos de la Plaça del Vi. Una manera de governar que combina la decisió, el lideratge i el projecte d’un equip de govern, en aquest mandat tampoc hi ha sigut, amb l’opinió de les veïnes i els veïns. D’això va la governança de futur. La governança que Guanyem volem per a la nostra ciutat. Davant d’aquells que aspiren a tornar a models antics, de lideratges únics i decisions opaques, ens cal més que mai ciutats obertes, democràtiques, que tinguin la gent en compte. Això és un dels grans eixos de debat d’aquest segle. Perquè allò públic, allò comunitari, és de totes i tots. 

Advertisement