Aprenentatges des del feminisme en temps de pandèmia

Tothom recorda que vam començar a fer-nos conscients de l’abast de la pandèmia quan van començar a tancar escoles, primer només aquelles on es detectaven brots, finalment tots els centres educatius, el 12 de març de 2020, inicialment per 14 dies que es van acabar allargant fins el curs següent. Infants i joves, i de retruc les famílies, van ser doncs, els primers a veure’s seriosament afectats per les restriccions que han marcat la dinàmica d’aquests dos anys ja. En aquell moment ningú es plantejava tancar altres centres de treball i a nivell polític tot just es recomanava el teletreball i flexibilitzar torns per evitar concentracions. La lectura era fàcil: la mainada era un perill per la facilitat de contagi habitual. No va ser fins el 31 de març que es va decretar el confinament total, les empreses van començar a activar seriosament i de manera generalitzada sistemes de teletreball i les escoles mica en mica i de manera molt desigual van anar preveient fórmules per mantenir el contacte amb les famílies i fer propostes educatives a la mainada.  

La mainada va haver de confinar-se a casa durant 43 dies, sense cap excusa per poder sortir

Certament va ser una etapa especialment complicada per les famílies: la mainada i els joves acumulaven dies sense sortir (recordem que no va ser fins el 26 d’abril que se’ls va permetre sortir de casa la mainada fins a 13 anys, mentre els adults podien fer-ho per diversos motius, des d’anar a passejar el gos fins a fer la compra) i els adults havien de fer equilibris entre la feina i les tasques de cura i encara fer de mestres. Però si una cosa va marcar tota aquesta etapa va ser les enormes desigualtats existents entre famílies, des de les condicions de la llar i l’accés a materials i recursos educatius (de qualsevol tipus) fins a les competències i possibilitats dels adults per poder acompanyar el procés educatiu i tota la sacsejada psicològica que va suposar el confinament pels infants i joves. 

A mesura que ha avançat la pandèmia hem sabut que ni els infants i joves es veien especialment afectats per la Covid19 ni són especialment transmissors de la mateixa. I tanmateix, les mesures que s’han anat previent els han seguit afectant de manera especial. A Girona recordem perfectament com es va mantenir el tancament de parcs infantils fins molt enllà mentre en canvi anaven caient tota la resta de restriccions, però aquesta discriminació es fa encara més evident quan parlament de protocols escolars. Uns protocols que es van proposar a l’inici del curs 2020-21 amb totes les prevencions i que s’han mantingut pràcticament inalterables fins avui, mentre en canvi a fora l’escola totes les restriccions han desaparegut. Uns protocols que es podien entendre el 2020, però són inacceptables avui dia, que sobrecarreguen les famílies (que no disposen de cap permís laboral ni ajut per assumir-ho), que  discriminen la mainada i que aprofundeixen en les desigualtats ja existents. Uns protocols que afortunadament sembla que es troben a la recta final de la seva vida. I és que una vegada més, tot allò que té a veure amb les tasques de cura, amb l’economia reproductiva i amb la infància és invisibilitzat, no compta, no li donem valor.

El tancament dels parcs infantils a Girona va ser una de les mesures restrictives que més es va allargar

Potser caldrà que algú hi posi números, que calculi la despesa que ha suposat també per a les famílies tota la gestió del Covid19 posant preu a les tasques de cures i que posi en relleu les conseqüències d’aquesta sobrecàrrega que, evidentment, ha recaigut una vegada més molt més sobre les dones. Necessitem una política que parteixi també de les reflexions de l’economia feminista en aquest sentit i que doni valor i presti atenció també a qui “no produeix” però reprodueix fent possible tota la resta.  

El proper 8 de març tothom s’omplirà la boca amb proclames i bones intencions feministes però la pandèmia ens ha mostrat una vegada més que estem lluny de transformar un sistema patriarcal capitalista que només dona valor a allò a que posem preu.