Participació ciutadana a l’agost

Quan parlem de participació i vida associativa als nostres barris automàticament em venen al cap un munt d’activitats organitzades per les pròpies associacions: festivals, musicals, curses, concursos, activitats infantils, calçotades, festes de barri, etc.

Aquestes activitats són les que donen vida als barris i a la ciutat en general, són les que uneixen a les persones, cohesionant la ciutadania en el procés. En definitiva, aquesta participació veïnal ens fa millors. I tot això es fa gràcies a la dedicació desinteressada de molta gent.

Malauradament aquest brugit d’activitats veïnals ha quedat irremeiablement malmès per la pandèmia. Centenars d’activitats s’han vist cancel·lades i tota l’economia relacionada amb el teixit associatiu s’ha paralitzat. A conseqüència d’això correm el risc que moltes d’aquestes entitats es dissolguin perquè han perdut la seva font principal d’ingressos, en alguns casos davant de la poca flexibilitat del consistori.

Des del meu punt de vista, això és molt preocupant. Retornar la política a la ciutadania a través de la democràcia participativa ens permet avançar com a societat cohesionada, i en bona part aquesta implicació veïnal en el dia a dia de la política de les seves ciutats s’enforteix també gràcies al teixit associatiu present i actiu la resta de dies de l’any.

Una de les propostes que des de Guanyem Girona fem és en la cogestió d’equipaments públics i facilitar l’impuls d’Ateneus i altres centres socials i populars, en benefici de l’apoderament, l’autogestió i la dinamització del teixit associatiu. Facilitar els usos d’equipaments públics  com les escoles i dels espais comuns, en favor de la dinamització dels carrers i places , la participació ciutadana, la cohesió i la socialització. En definitiva, transformar la ciutat buscant el benefici col·lectiu i inclusiu.

A la ciutat de Girona podríem dir que lelement que simbolitza la màxima participació de la ciutadania són els pressupostos participats (excloent la presentació de mocions en els plens, tot i que a posteriori no hi hagi interès per exectuar-se). Malauradament, es tracta d’uns pressupostos amb una gran manca de voluntat política, recursos i problemes metodològics que no han permès desenvolupar-lo com un projecte ambiciós i de ciutat i per això, després de dos anys sense pressupostos participats, ara som en un procés de replantejament total.

“Només hi ha hagut una aportació per part d’un ciutadà en el procés participatiu”

I, tot i que això en un principi és ben necessari, el cert és que el govern de la ciutat ha organitzat unes sessions participatives per a la ciutadania per repensar i fer propostes sobre el nou sistema en ple mes d’agost. Quina ha estat el resultat? Doncs que només hi ha hagut una sola aportació per part d’un ciutadà en aquest procés participatiu.

Tot això són mals auguris per al futur dels pressupostos participats a Girona i per a la participació ciutadana en general a la ciutat. S’ha perdut l’oportunitat d’apoderar la ciutadania, els barris i el seu teixit associatiu i introduir realment una vessant comunitària a la gestió municipal.

No podem permetre posar en risc un valor com aquest a nivell de comunitat, perquè la ciutat la composen tots els barris i per tant el poder de decisió també s’ha de transformar i retornar als seus veïns i veïnes.