Margarida Devesa, ella tampoc era bruixa

El passat mes de març la revista Sàpiens publicava un dossier especial dedicat al fenomen de la cacera de bruixes a Catalunya i alhora engegava una campanya per “recuperar la memòria d’aquelles dones innocents sense prejudicis ni falsedats, promoure’n la reparació i dignificar-les per mitjà d’actes de desgreuge per tot el territori i reivindicar totes les dones que han estat reprimides al llarg de la història. El dossier incloïa una colla d’articles sobre la cacera de bruixes des de diferents punts de vista així com un bon recull de dades sobre l’abast d’aquest fenomen.

Gravat escocès del s.XVII on es mostra quatre dones acusades de bruixeria penjades mentre, a la dreta, el “caçador” rep la seva recompensa

Tot i que la ciutat de Girona no va er un dels centres principals d’aquesta persecució sí que destaca sobretot pel fet de ser el lloc on va néixer i va morir Nicolau Eimeric, que va ser inquisidor general de Catalunya i Aragó i que va destacar per la seva insistència i violència en la persecució i tortura de les dones considerades bruixes, així com per l’atac a les obres de Ramon Llull i els seus seguidors. No en va la seva obra més important va ser el el Directorium Inquisitorum, un manual pensat per a l’ús dels inquisidors d’arreu del Mediterrani i on defineix la bruixeria i descriu les formes de descobrir i tractar les bruixes així com d’altres formes d’heretgia. 

Nicolau Eimeric (Girona, 1320-1399), autor del Manual de l’Inquisidor

Nicolau Eimeric té dedicada una placa al convent de Sant Domènec on va formar-se en teologia i on va morir el 1399. En canvi, Girona no té cap espai de reconeixement a part de les seves víctimes, dones que al llarg dels segles XIV fins pràcticament el XVIII van ser acusades de bruixes i com a tals perseguides, torturades i sovint penjades a la forca. Tot emmarcat en un corrent misogin iniciat per l’església i aprofitat per una societat masclista que partia de la creença en la inferioritat natural de les dones envers els homes i va utilitzar les dones com a boc expiatori de les seves desgràcies. Així a través de la inquisició, els descobridors o endevinaires i la complicitat de molts que van aprofitar l’ocasió per resoldre venjances o interessos particulars, moltes dones immigrades, dones pobres, dones marginades, dones guaridores, dones “desobedients” i “conflictives”, dones vídues… van ser acusades i jutjades sovint sense cap mena de garanties  processals, empresonades, torturades com a mecanismes per forçar-les a confessar aquests crims inversemblants i acusar altres dones, i en ocasions assassinades pel sol fet de ser dones i “molestar” als poders imperants.

Una d’aquestes dones va ser la Margarida Devesa, que l’any 1427 va ser acusada pels prohoms de la ciutat d’haver «invocat dimonis, els ha adorats e fets sacrificis de carn d’infant o albat mort» provocant així un enorme terratrèmol que havia devastat la vila d’Amer, un cas que recull l’historiador Pau Castell Granados en la seva recerca. El cas va ser desestimat inicialment per l’inquisidor general Francesc Sala, però el seu lloctinent a Girona mantenia encarcerada a Margarida per les pressions dels prohoms que escrivien al rei i al Bisbat demanant l’execució de la sentència a turments. 

Una dona acusada de “bruxa y metsinera”, penjada a la forca. Es tracta de l’única imatge d’una bruixa catalana (Font: Museu d’Història de Catalunya)

Com passa amb la resta de la història, el relat que tenim d’aquests fets és esbiaixat, doncs el que ens ha arribat en forma de textos és la mirada dels perseguidors i no de les perseguides. Tanmateix a Girona recentment comptem amb la visita guiada Girona a l’esguard de les dones, un itinerari pensat i creat per Olga Taravilla basat en els seus estudis d’història i que ens dóna una visió de la ciutat a partir de les històries de dones que van deixar-hi empremta. Una d’aquestes dones és la Margarida Devesa.

El Museu d’Art de Girona conserva una de les poques imatges catalanes que diuen representar les bruixes (Finals de s.XVII)

“Reivindiquem les bruixes des del reconeixement del que van ser realment: dones perseguides pel fet de ser dones”

A Girona, doncs, tenim un deute amb aquestes dones. Per això des de Guanyem Girona hem entrat una petició per incloure Margarida Devesa al nomenclàtor de la ciutat i alhora demanem que al costat de la placa destinada a Nicolau Eimeric se n’inclogui una d’explicativa sobre la seva figura i de reconeixement a les seves víctimes. Esperem, així, que aquest gest serveixi també per fer una reparació i dignificació a totes les dones que, com la Margarida Devesa, van patir escarni, aïllament, persecució, tortura i fins i tot assassinat en la cacera de bruixes, que va ser una de les mostres més indignes dels atacs i discriminació als quals les dones hem estat sotmeses al llarg de la història. Reivindiquem les bruixes des del reconeixement del que van ser realment: dones perseguides pel fet de ser dones.