El mes de gener de 2018 s’aprovava al ple municipal el Pla Estratègic de l’Esport Local i el Mapa d’Instal·lacions i Equipaments Esportius del Municipi (MIEM) 2018-2028. Va ser fruit d’un treball participatiu on van ser convidats tots els clubs i entitats esportives de la ciutat. El resultat va ser, doncs, fruit d’una feinada col·lectiva i exhaustiva després de moltes reunions i un bon grapat d’aportacions per part de tots els agents. L’objectiu era definir unes fites en matèria esportiva a la ciutat i exectuar actuacions concretes per arribar-hi.
El Pla va establir un total de 43 actuacions per desenvolupar a la ciutat, que s’havien de realitzar en deu anys i que es basava en cinc línies estratègiques:
1) Redefinició i dinamització de l’esport escolar
2) Consolidació d’un parc d’equipaments esportius de qualitat
3) Optimització dels espais i recursos esportius existents
4) Adaptació i potenciació dels espais al medi natural i urbà per a la pràctica d’activitat física
5) Potenciació de la col·laboració pública i privada.
El pla és ambiciós i concret en la seva calendarització, tot i que, evidentment està subjecte en algunes de les accions a l’obtenció dels fons necessaris per la seva execució.
Ara bé, quan defineixes un pla cal que sigui realista a fi que els objectius que es plantegen siguin assolibles. Igualment, cal que les actuacions siguin avaluables. En uns períodes de temps marcats (habitualment cada any) cal fer un seguiment de les l’estat d’assoliment de les mateixes, per tal d’anar ajustant el pla a la realitat. I finalment, que la implicació dels agents que han creat el pla es mantingui durant el seu desenvolupament. En aquest cas, el motor ha de ser el Consell Municipal de l’Esport.
Aquí comencen els problemes. Les 43 actuacions que havien d’estar realitzades en un període de deu anys es van separar en tres fases perquè els projectes s’anessin realitzant progressivament: De 2018 a 2020, de 2021 a 2025 i de 2025-2028.
A data d’avui ja s’haurien d’haver completat les 23 actuacions programades del primer període (de 2018 a 2020) i se n’hauria d’estar enllestint alguna del segon. El cert és que a juny de 2021 només se n’han realitzat tres i la resta es troben o bé a mig fer o encara no s’han començat. Així mateix, les que ens diuen que s’han realitzat són poc concretes, com ara “establir normatives bàsiques per assegurar un itinterari esportiu adaptat a l’edat”, fer una “anàlisi compartiva del dsuport que donen altres ajuntaments a l’esport escolar” o “incloure en esquemes de col·laboració público-privada l’esponsorització al sistema esportiu de la ciutat”.
Mentrestant, al calaix i acumulant pols hi tenim projectes molt necessaris i sense massa cost com identificar les demandes de la població adolescent que hauria d’haver estat fet el 2018 o redefinir la convocatòria de subvencions adreçada als centres educatius i promoure l’esport en horari extraescolar. O d’altres ben concrets que tampoc s’han fet realitat: uns nous vestidors a la pista coberta de l’escola Migdia (ens han comunicat que no es farà), un rocòdrom nou a la Devesa (2019), ampliar els vestidors de Palau (2020) o il·luminar el carril de tornada del parc de Domeny (2018).
Per tant, com veieu, no anem bé! Ara es proposa que en el marc del Consell Municipal de l’Esport es formi una comissió de seguiment del pla i és que hi ha accions que caldria que ja estiguessin executades i més en aquesta època de pandèmia.
Reunions, comissions, grups de treball, equips de seguiment, etc. estan molt bé i són sempre necessaris, però el gruix d’aquesta feina ja està feta. Ara toca executar i oferir a la ciutadania gironina un model i uns equipaments esportius com es mereix.
6iguanyem.wordpress.com 