De la Girona de postal a la Girona resilient

Fa anys que la imatge que s’ha volgut projectar de la ciutat de Girona és la d’una ciutat de belles pedres, de facultats universitàries i de quatre rius que fan florir la ciutat. En els darrers anys s’havia incorporat a aquesta imatge un nou element: la ciutat dels grans festivals i dels esdeveniments.

Tot i això, ja fa temps que un grup creixent de gironines i gironins alerten que aquesta Girona és només una il·lusió. És la Girona de postal. Poc a poc, els efectes perversos d’aquest model s’han anat fent evidents a la ciutat i en la seva gent. La ciutat bolcada cap al turisme ha relegat a un pla secundari d’altres sectors productius de la ciutat. La pandèmia, d’una revolada, s’ha endut els llocs de treball precaris creats i amb ells la vida a molts carrers. La ciutat dels grans esdeveniments ara no sap cap on dirigir un model cultural que ha abandonat les productores locals i els petits artistes i creadors que aporten valor afegit. La ciutat que no ha construït habitatge públic ni ha invertit en pisos d’ús social en anys ara s’adona que hi ha una crisi habitacional, una bombolla del lloguer i una gentrificació galopant al Barri Vell.

El dret a l’habitatge, defensat pel teixit veïnal de Girona

La il·lusió, feta bocins per la pandèmia, destapa la crua realitat: Girona és avui una ciutat amb més pobresa, desigualtats i segregació. És una ciutat on el jovent ho té més difícil que mai per emancipar-se, on la seguretat laboral s’ha convertit en un privilegi i on els drets bàsics com el de l’energia es vulneren dia a dia davant la passivitat del govern municipal.

Segurament, des del paradigma de desenvolupament de Marta Madrenas, mentre la caixa fos plena a final del dia, les coses anaven bé. La tragèdia de la Covid ens ha portat cap a una situació crítica, que ens ha de permetre posar en pràctica nous paradigmes que ens facin més capaços d’afrontar aquestes situacions sense deixar a la cuneta aquells sectors econòmics i socials més vulnerables.

Des de Guanyem Girona entenem que en aquest moment, més enllà de revisar les propostes polítiques per a la ciutat dels propers anys, hem de posar sobre la taula un canvi de model. No podem caure en el parany de centrar-nos  en pactar petiteses, no és el moment d’acordar increments en aquest o aquell altre projecte. Cal un exercici de  política en majúscules. Ara és un moment de fer un bon diagnòstic que ens permeti afrontar els grans reptes que es plantejaran a la ciutat en un futur que de ben segur serà complex.

En definitiva, estem posant sobre la taula un replantejament total de la direcció de la política municipal que avanci cap un canvi de model econòmic i social, emmarcat en  paradigmes més ecològics i sostenibles, que plantegen el decreixement o el concepte de la ciutat resilient.

Veïnes i veïns de Font de la Pólvora, així com els regidors de Guanyem, van caminar fins a la plaça del Vi per exigir el seu dret a l’energia

La resiliència fa referència a la capacitat d’un territori (ciutat, barri, comunitat) per fer front a una amenaça externa. Les catàstrofes naturals o l’esgotament de recursos naturals són potser els casos més significatius on es fa palesa la resiliència d’una determinada comunitat. Però, recentment, el terme s’ha relacionat també amb les conseqüències de la crisi econòmica. Les ciutats, pobles i barris resilients són aquells que millor han resistit els embats de la crisi, o els que han sabut adaptar-se al nou escenari. Una ciutat resilient ha de ser capaç d’anticipar-se a les futures pertorbacions (climàtiques, financeres, etc.).

Una ciutat resilient, en aquest moment, és la que és més capaç d’afrontar la Pandèmia i les seves derivades socioeconòmiques.

Quins són els factors fonamentals que té en compte un paradigma d’aquest tipus:

1.   Un territori resilient ha de comptar amb capacitat de planificar i gestionar de manera eficient els seus recursos, fet que comporta una gran complexitat a causa dels múltiples agents que intervenen en el procés.

2.   Es caracteritza per poder-se adaptar davant amenaces externes i per tant té una estructura econòmica diversificada.

3.   L’elevat desenvolupament en termes de formació i creació de coneixement permet una bona i ràpida capacitat d’adaptació.

4.   El foment de la participació ciutadana i accions comunitàries, així com una bona integració social, són claus per poder respondre a les situacions de crisi generant el desenvolupament de la comunitat, una gestió constructiva dels conflictes i l’optimització dels recursos propis de la comunitat.

Malauradament a dia d’avui Girona és una ciutat amb poca capacitat resilient. Com deia al principi de l’article, les polítiques econòmiques, culturals i socials dels últims anys no han servit per crear una xarxa sòlida. Tanmateix, Girona sí que té el potencial per reconstruir tot allò que la pandèmia s’ha endut d’una bufada, aquesta vegada apostant per una estructura més consistent arrelada als barris i a les comunitats organitzades del teixit associatiu de la ciutat. Abandonem la ciutat de postal i comencem a treballar per la ciutat resilient.