Parcs infantils, un espai a recuperar

Girona té cap a 10.000 infants d’entre 0 a 12 anys.  Les dades surten de la suma entre les xifres d’infants escolaritzats del Consell Escolar Municipal i les de natalitat del 2018 i 2019. És a dir, una mica menys d’un 10 per cent de la població de la ciutat s’ha vist afectada pel tancament dels parcs infantils des de fa prop d’un mes en una decisió presa des del govern gironí, i no pas des del Departament de Salut. Diumenge mateix el secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va anunciar mesures més estrictes per frenar la pandèmia però va excloure’n el tancament dels parcs infantils.

Els parcs infantils s’han de mantenir, però hi ha altres elements on es pot incidir, com llocs públics on fer esport, que demanarem que no s’utilitzin. Perquè s’hi congrega gent, es fan partidets, i s’ha d’evitar”
Josep Maria Argimon, secretari de Salut Pública  

Les criatures són un segment de la població que ni vota, ni paga ni té veu en les societats d’avui en dia. Tampoc a la ciutat de Girona on el Consell d’Infants, un projecte interessant per la mainada, ha quedat malauradament com un simple element simbòlic sense incidència en les polítiques públiques del govern Madrenas.  A Girona, avui en dia, fem i desfem sense tenir gaire en compte l’opinió dels més petits. I això que ens diguem a nosaltres mateixos, ciutat educadora

Per això, mentre ja ens estem plantejant reobrir les discoteques, una ciutat com Girona pot tenir tancats 30, 40 o 50 dies els parcs infantils, principal espai de joc dels infants després de l’escola, i ningú diu gaire res. L’únic espai, conjuntament amb les places i carrers, majoritàriament motoritzats per cert, que no hi entén de classes socials. Siguis d’on siguis i visquis en el context que visquis – amb la tasca pendent de l’adaptabilitat – als Parcs Infantils sempre hi trobaràs una porta oberta. En aquest sentit, cal recordar que com bé expliquen tots els experts, els parcs infantils tenen moltes menys probabilitats de ser node de transmissió de la Covid pel fet d’estar a l’aire lliure.

Els parcs infantils, tancats a Girona per ordre de l’Ajuntament

He estat revisant documents i investigacions fetes als últims mesos i no consta enlloc que els Parcs Infantils hagin generat brots, com si que han fet, per exemple, determinats entorns laborals que no compten amb inspeccions ni sancionar i se’ls permet continuar oberts per motius econòmics. De fet, els últims documents publicats per la Generalitat i pel BOE, en aquest cas derivat de l’acord de la setmana passada, no situen els parcs infantils en el focus de la lluita contra la propagació de la Covid. Fins i tot, en entorns on la pandèmia està desbocada com és el cas de la Comunitat de Madrid, els parcs infantils es mantenen oberts ja que són espais a l’aire lliure. Mentrestant, però, sí que sabem que els parcs infantils són, en canvi, una eina clau en el creixement amb salut de la mainada en entorns urbans com el nostre cas. I més per aquells que no es poden permetre activitats extraescolars de pagament que, en aquest cas, sí que es mantenen amb algunes limitacions.

Tothom sap que  és una responsabilitat col·lectiva fer front a aquesta pandèmia. Que hem tingut i tindrem limitacions durant molt de temps. I els que som responsables públics som els primers que hem de tenir cura de l’entorn i de la situació. Alhora, però, és feina nostra també que ningú quedi enrere en l’exercici dels seus drets. Especialment, aquells que tenen menys presència en el debat públic i que més han patit els efectes de la pandèmia com és el cas de la mainada. Per això, i precisament sabent que l’economia no depèn dels parcs però sí la salut i la qualitat de vida dels infants gironins, farem bé de no eternitzar la situació si, a més a més, les xifres milloren a nivell de ciutat. Fet que ha passat els últims dies.

El que havia de ser un tancament de quinze dies és avui un tancament sine die sense que haguem posat cap altra alternativa de joc infantil gratuït i de qualitat sobre la taula de la ciutat.  Enteneu aquest escrit com el que és: una reflexió per les decisions que s’hauran de prendre i un recordatori que tota prohibició sempre té conseqüències. Que el joc i la mainada són imprescindibles per la salut i qualitat de les ciutats. Valorem-ho i posem-ho tot en una balança empatitzant sempre amb qui està prenent les decisions. Entre tots i totes vam convenir que la cultura i les escoles eren un pilar massa important com per no deixar-les de banda. Potser, si la pandèmia ha de durar molts mesos, caldrà que ampliem, amb totes mesures de seguretat necessàries, aquesta llista amb els parcs infantils.