Fires de Sant Narcís: de la resignació a l’oportunitat

Que l’Ajuntament de Girona hagi volgut mantenir les Fires en l’any de la Covid és una bona notícia. Cal aclarir, tanmateix, que la manca de planificació general del govern de Marta Madrenas ens durà una festa major sota mínims. Una proposta que es quedarà curta, comparativament parlant, amb les que han fet a altres poblacions del país també en plena pandèmia. A la Bisbal d’Empordà, on es va fer la Festa Major, la Fira del Llibre i la Fira del Circ en tres caps de setmana gairebé consecutius, hi trobem l’exemple més evident que cultura, fira, salut i excel·lència són perfectament compatibles aquest 2020. I que quan s’aposta per la cultura (avui, un sector en ‘alerta roja’), els resultats i els indicadors sempre acaben sent satisfactoris. Girona compta amb 5 vegades més recursos i població que la capital empordanesa, però tot fa pensar que malauradament ens quedarem a mig camí. 

Fixeu-vos en quatre punts clau que podem vincular a les Fires de Sant Narcís: els infants, les entitats, els barris i el comerç. En primer lloc, el govern ja ha anunciat que no hi haurà atraccions ni tan sols per als més petits, sense posar sobre la taula cap alternativa ni programació especial per un col·lectiu que pateix especialment les prohibicions Covid. I tot, malgrat que les activitats a l’aire lliure són sempre més segures la resta, segons apunten tots els experts. Una decisió que pot ser comparada amb la presa per l’Ajuntament de Molins de Rei, a poc més de cent quilòmetres d’aquí, on fa uns dies es feia amb èxit la primera prova de festa major amb atraccions infantils. De fet, durant tot l’estiu molts pobles turístics han mantingut aquestes instal·lacions de forma permanent sense cap problema ni cap constatació que fossin font de brots. Tant és així que no consta cap registre en aquest sentit. I Port Aventura, per exemple, és obert.

Igualment, la programació de la Mercè 2020, a Barcelona, ens ha mostrat com, amb temps i recursos, poden programar-se un bon nombre d’escenaris diferents als barris de la ciutat, amb una programació diversa i per a totes les edats. A Girona, sembla que tot quedarà en una programació ajustada a l’Auditori i el Parc del Migdia. Que enguany hagin hagut d’estudiar-se emplaçaments diferents és del tot raonable, però, com a Barcelona i respectant les diferències evidents, aquestes Fires eren una oportunitat per afiançar una programació més descentralitzada, que ja quedés establerta per a d’altres edicions, més enllà de les activitats que, amb qualitat i ganes, els Centres Cívics sempre programen.  

Les Fires de Girona sempre han sigut referent per la implicació de les entitats de la ciutat, especialment a la Copa i amb les Fires Populars (tot i que no només). Per segon any, aquest àmbit quedarà desatès i sense possibilitats de reeixir. És evident que enguany era complicat fer una proposta amb semblances a les activitats habituals promogudes en aquell espai. Tanmateix, no se n’ha arribat a discutir cap seriosament i, per tant, ja només ens queda reclamar que, com a mínim, les entitats no pateixin, amb tanta suspensió, un cop definitiu per al seu futur. Cal que garantim un suport institucional incondicional al nostre teixit associatiu, i que li oferim l’espai de diàleg per poder imaginar activitats adaptades a la situació.  Amb la Fal·lera s’ha fet i és d’agrair. 

Finalment, les Fires de Girona no es poden entendre, ni històricament ni avui en dia, sense la seva vessant comercial. La de Fires i firetes, per entendre’ns. Un sector que, precisament, està vivint amb cruesa els efectes de la pandèmia i al qual cal oferir també oportunitats, amb totes les mesures de seguretat necessàries. Després de suspendre la Botiga al Carrer (mentre les curses del Sea Otter o els mercats d’abastaments i de roba s’han mantingut), ens costa d’entendre que no hàgim pogut oferir cap alternativa als comerciants i artesans per parar un dia, en algun indret de la ciutat. Cap proposta. Seríem, un cop més, davant d’activitats a l’aire lliure, més segures que qualsevol activitat en espais tancats. Una idea, per exemple, podria haver estat tallar Jaume I el dissabte de Fires i omplir el carrer, amb la separació adient entre parades i mercats, com es fa setmanalment a la Devesa. Amb control d’accés, vigilància i mesures d’higiene. Amb recursos, és clar, que depenen sempre de la voluntat política que tingui el Govern. Però aquesta voluntat, en el cas del govern Madrenas, és de mínims. Malauradament, com la seva gestió.