Pisos buits i conflictivitat i polítiques d’habitatge

Hem llegit aquesta setmana que l’alcaldessa Marta Madrenas té un pla per combatre les ocupacións d’habitatge d’origen delinqüencial. En primer lloc, cal tenir molt clar a què ens referim quan utilitzem aquest terme perquè hi ha un risc de generalitzar una acció, la de les ocupacions, que té moltes arestes i casuístiques. I en això, Madrenas corre el risc de posar a tothom al mateix sac. Dit això, encara sobta més que la senyora alcaldessa faci un anunci d’aquesta envergadura – un pla – sense un suport de la fiscalia ni un acord amb la resta de forces de seguretat i, sobretot, sense totes les competències en matèria de seguretat que demana una acció en contra de les bandes o màfies de delinqüents. La intenció de Madrenas pot ser lloable, però l’anunci sembla més un titular d’estiu que una política real i concreta.  

No ho dic per dir. Des de Guanyem, entenem la seguretat com un eix fonamental en la vida dels gironins i gironines i per això ens preocupa. En aquest sentit, fa mesos que sentim les queixes veïnals en relació a la manca d’efectius de la policia municipal per poder atendre el que sí son competències municipals en matèria de seguretat a la ciutat, als barris. Aquesta és una realitat palpable si es passeja pels carrers gironins com ho és també la manca d’iniciativa política pels projectes comunitaris i de transformació econòmica que reduirien part de les causes que porten les persones a delinquir.   Tanmateix,  sembla que ara sí que disposem de dispositius i recursos per endegar un pla, del qual no puc entendre que se’n donin detalls a la premsa, però que no ha estat ni compartit ni consensuat amb l’oposició, per intervenir en un àmbit tant complex. Deixi’m doncs que mostri la meva perplexitat davant d’aquest anunci: amb quins dispositius? amb quins mitjans jurídics i/o administratius? amb quin pressupost? I més quan dies abans de les eleccions Marta Madrenas va anunciar un aplicatiu municipal, pagat per a totes i tots, sobre aquest tema que ha estat un fracàs i que ha quedat en l’oblit. 

Però és que a més a més, que existeixin pisos buits que s’ocupen per delinquir es deu no només a la manca de polítiques de seguretat, sinó sobretot a la manca de polítiques públiques d’habitatge que han sigut les grans absents de l’última dècada a la ciutat. Això ha portat a que hi hagi prop de 1000 habitatges buits a la ciutat, que l’increment del preu de lloguer sigui una constant inassumible per la majoria de gironines i gironins i que el parc públic d’habitatge no creixi i, per tant, impossibiliti fer front a les necessitats socials que existeixen en una ciutat com Girona.  

En aquest sentit, Guanyem Girona fa mesos que exigim que es desenvolupin plenament les competències en matèria d’habitatge, que aquestes sí ens són pròpies, per poder desenvolupar accions per a la intermediació.  En definitiva, el que hem proposat és  mediar amb els fons d’inversió propietaris de bona part d’aquests habitatges que són ocupats i que es troben immersos en un mercat immobiliari il.legal i, en alguns casos, delinqüencial. En altres municipis s’estan tancant convenis entre fons d’inversió  i ajuntaments, per poder posar habitatges buits o ocupats de forma anómala a disposició de les borses municipals de mediació per al lloguer social. A Girona, no. 

Des de l’Ajuntament també es poden iniciar procediments d’expropiació d’aquests habitatges buits donada la clara demanda acreditada d’habitatge de lloguer assequible a la zona. Tot i l’alta demanda, Girona només disposa d’un 3% d’habitatge de lloguer social. Aquestes dues mesures són de caràcter immediat, però ni ha d’altres a mig i llarg termini derivades dels acords  que vam assolir Guanyem Girona amb el govern de la ciutat per a l’aprovació del pressupost 2020. Aquests acords se centraven en l’adquisició d’habitatge i la promoció d’habitatge de lloguer social. Mesures, ambdues, que el que pretenen és reequilibrar l’escassa oferta d’habitatge de lloguer assequible que té la ciutat. Aquestes propostes poden permetre disposar d’uns 100 habitatges en els propers 3 anys.

D’altra banda, amb la notícia de la implantació del nou Hospital Josep Trueta a Salt i Can Gibert queda alliberada la suspensió de llicències dels terrenys de Domeny que s’havien reservat per a aquest equipament. Cal doncs que l’ajuntament acceleri i promogui el desenvolupament del sector a través de la cooperació amb iniciatives públiques, público-privades i privades,  ja que  representa la gran oportunitat per disposar d’habitatge de lloguer assequible per als veïns i veïnes de Girona. Una oportunitat perquè la gent de Girona no es vegi obligada a marxar de la ciutat en els propers anys com anticipava la diagnosi sobre habitatge elaborada pel propi ajuntament a través de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial.

Finalment, espero també que l’actual redacció del nou pla d’habitatge de la ciutat permeti poder afinar i prioritzar en tots aquests objectius a mig i llarg termini, imprescindibles per poder assegurar el dret a un habitatge digne a qualsevol gironí i gironina. Un dret que és la millor de les polítiques públiques contra les usurpacions d’habitatges amb finalitats delictives.