Municipalitzar l’aigua, per què?

Malgrat no era l’aposta del govern de CiU (ara Junts per Catalunya) en el seu moment fa temps que tenim coll avall que la municipalització del servei d’aigua a Girona es farà realitat més aviat que tard. La denúncia de la CUP al 2015 va donar la possibilitat als Ajuntaments de prendre el timó del servei al 2017, sota mandat judicial i això ens ha permès encaminar la municipalització amb unes facilitats que ja haurien volgut altres, com la gent de la Taula de l’Aigua de Terrassa que, en canvi, ara han esdevingut els nostres referents. 

Foto: Jordi Nadal (El Punt Avui)

Així doncs, amb la mà al timó i amb un contracte que s’acaba amb el 2020 el govern va apostar per iniciar un procés de rescissió del contracte. Malgrat això difícilment ens permetrà avançar gaire la data de posar fi a la nefasta gestió d’AGISSA amb Girona SA al capdavant, sí que ens està permetent visualitzar i deixar constància de tots els incompliments i irregularitats que ens han portat a dir prou en aquesta gestió. Un darrer exemple és l’informe de finals de mes elaborat per la Comissió Jurídica Assessora on es diu literalment: “En aquest cas, tant si es té en compte la importància de les obligacions incomplertes, com si es pren en consideració la reiteració de l’incompliment d’aquestes obligacions, cal considerar que els incompliments tenen el caràcter de culpable”, fent referència a la gestió de la part privada, Girona SA, avui imputada als jutjats de Girona.  

Malgrat això, l’escenari és d’incertesa ja que el govern municipal s’ha negat reiteradament a explicar públicament tot aquest procés amb tots els detalls necessaris i ha endarrerit fins tot just fa un mes la convocatòria d’una Taula de l’Aigua, un espai participat per entitats i persones expertes que hauria hagut de ser el motor i guia d’aquest procés de canvi. Tot just fa un mes, doncs, que vam conèixer el calendari i els “detalls” del futur d’aigua i vam poder veure les mancances dels mateixos. Perquè resulta que de tot allò que hauria de fer que el nou servei fos ben diferent de l’actual en els documents sobre el nou servei se’n parla poc. 

El cas és que si Guanyem Girona fa una aposta per una gestió de l’aigua pública ho fa, sobretot, perquè entén que és la via per avançar en quatre principis bàsics i compartits en l’anomenada nova cultura de l’aigua: el control ciutadà, l’aigua com a Dret Humà, la sostenibilitat i el servei públic. No es tracta, però, de quedar-se en el marc teòric sinó que cal aterrar aquests principis a la realitat del nou servei i aquí és on el govern actual no està fent la feina o, si més no, no la comparteix amb la resta d’actors polítics, socials i ciutadà.

Quan parlem de control ciutadà, per exemple, ens estem referint a donar garanties d’informació i transparència i per això no cal ni tan sols esperar el nou servei. Després de 2 anys de gestionar l’aigua des de l’Ajuntament ja hauríem de tenir una web accessible amb tota la informació i documentació relacionada amb el servei, el procés judicial (sempre que sigui possible, és clar) i els passos que es fan cap a la municipalització. Però no només cal una web exemplar en termes de transparència, en el futur del servei d’aigua caldrà també unes factures clares i sintètiques que ens mostrin demanera fàcil quina és la nostra despesa i quin el cost i com es relacionen l’una amb l’altra, on no s’hi barregin altres conceptes i amb informacions que incentivin un ús responsable de l’aigua. A més, és clar, d’eines de fiscalització i auditories que facilitin el control del servei. Control ciutadà també vol dir garantir espais i estratègies de participació ciutadana, ens cal un Observatori Ciutadà del Cicle de l’Aigua que incorpori l’expertesa científica i la visió de la ciutadania i que disposi de les eines necessàries per poder desenvolupar la seva feina propositiva i de seguiment i ens cal la veu de l’Observatori dins del mateix òrgan de govern del nou servei. També això hauria de ser ja una realitat i la Taula de l’Aigua hauria hagut de ser des de fa temps el precursor d’aquest observatori.

Parlem també de l’aigua com a Dret Humà. Volem una gestió pública per poder decidir públicament quina ha de ser la taxa pública del servei, per garantir que l’aigua tingui un preu just i progressiu i que alhora promogui l’estalvi. I també per evitar que es produeixin talls d’aigua per impagament, cal fer front a la morositat per altres vies, l’aigua és un Dret Humà i tothom hi ha de tenir accés. Tot un sistema de tarificació, doncs, que cal conèixer però que a menys de sis mesos de municipalitzar el servei ningú sap encara com es formularà.

Volem aigua pública per garantir que es gestiona amb criteris de sostenibilitat al llarg de tot el cicle integral de l’aigua, des de que l’agafem als rius fins quan l’hi tornem: estalvi, eficiència energètica, qualitat de l’aigua, cura dels rius i els recursos hídrics en general i els seus ecosistemes, reutilització d’aigües depurades i aigües pluvials, educació i sensibilització… la sostenibilitat ha de ser un eix transversal en tota la gestió. 

Finalment servei públic ha de ser sinònim de gestió sostenible, eficaç i eficient. Un bon servei que tingui en compte la ciutadania i amb una política de gestió dels recursos humans equitativa i justa, que incorpori el coneixement científic i tecnològic en la seva gestió i que sigui sostenible financerament i econòmica, assumint tots els costos de la gestió, també els ambientals. En aquest sentit, és important veure quines sinèrgies podem explorar amb la universitat i el món de la recerca perquè l’aigua, un dels nostres recursos més preuats, sigui també font de coneixement i de futur en el millor sentit dels termes.

Així doncs, volem municipalitzar l’aigua, sí, però volem fer-ho per transformar de dalt a baix el servei i fer-ne un model a seguir en base a tots aquests principis de l’anomenada nova cultura de l’aigua. Aquest és el repte de debò en la municipalització i és on a pocs mesos de fer el pas, queda massa per fer.