El Wellness: de gimnàs de pocs a un equipament de ciutat

El barri de Pla de Palau-Sant Pau de Girona compta amb un equipament esportiu de primer ordre, el gimnàs O2 Wellness. El que poca gent sap, més enllà que el web només és en llengua castellana, és que aquest gimnàs és una concessió pública. És a dir: es va cedir a una empresa la seva construcció i explotació però el terreny i el que hi ha, així com el projecte que s’hi desenvolupa, és o, millor dit, podria ser si qui governa s’ho cregués, de l’Ajuntament de Girona. De totes i tots. Per entendre’ns: el que avui és un gimnàs d’elit, amb unes tarifes de les més altes de la ciutat, podria arribar a ser un equipament per un barri i una zona, el Sud de la ciutat, mancada d’equipaments municipals i sense una proposta integral més enllà de la construcció de Clínica Girona i l’ampliació de l’Hipercor. Un projecte de ciutat.

Explico tot això perquè aquesta setmana s’han fet públics dos informes, del secretari i de l’interventor, on s’assenyalen moltes irregularitats en la concessió d’aquest gimnàs a l’empresa Metropolis i també en la gestió posterior. És a dir, en surten esquitxats tant el govern del PSC del moment, per no haver fet un seguit de passos que garantissin fixar un retorn per a la ciutat i un benefici clar del que es podia dur l’empresa en la gestió del gimnàs, com el de CiU i el seus hereus ja que durant 9 anys han permès que la situació fos de descontrol absolut pel que fa a una concessió pública tant important. De fet, l’any 2016 s’acabava l’únic document que havia presentat l’empresa com a pla de negoci i el govern de Madrenas ni tan sols en va demanar un de nou. I tot, malgrat que en el seu moment, l’any 2007, el grup de Convergència i Unió, els de Madrenas, van denunciar al jutjat la situació per improcedent i delictiva. És allò d’arribar al poder i oblidar el que havies predicat.

“L’empresa ha agafat diners d’una concessió pública que el govern no ha volgut i/o sabut controlar per salvar un holding de gimnasos deficitaris arreu de l’Estat”

Mentrestant, l’empresa gestionadora del gimnàs ha fet i desfet com ha volgut. Imagineu-vos fins on ha arribat el descontrol que l’empresa ha estat utilitzant els beneficis industrials de la gestió del gimnàs, segurament molt per sobre dels que li pertocarien, per finançar altres gimnasos que té a l’Estat i que van més curts de diners. Dit d’una altra manera, ha agafat diners d’una concessió pública que el govern no ha volgut i/o sabut controlar per salvar un holding de gimnasos deficitaris arreu de l’Estat. Tot això que explico surt en els informes que s’han anat comunicant als grups en els últims dies i que ha publicat aquest dimarts El Punt. Per això, des de Guanyem Girona, que no tenim compromisos ni herències amb aquest model de gestió del 78, proposem que l’Ajuntament recuperi el control de l’equipament amb una visió de ciutat i de barri.

El sud de Girona és una de les zones més poblades i que creix més però pateix un dèficit d’equipaments municipals

Amb fermesa i valentia. Per la ciutat de la gent i dels seus barris ens hem de posar les piles. I en aquest sentit urgeix que el ple de l’Ajuntament abordi la regularització de la situació, faci un control immediat de la concessió i organitzi un acte i un espai de transparència públic on es doni compte del que ha passat i s’expliqui el pla de treball pel futur de l’equipament. Una proposta que hauria de comportar la presentació d’un document abans de finalitzar l’any amb l’estat de l’equipament, els beneficis exactes que ha obtingut l’empresa i l’obligació immediata d’oferir programes socials i esportius que constaven en el plec de clàusules i que la concessionària no ha tirat endavant. 

Assemblea de Guanyem Girona al Centre Cívic Pla de Palau, un dels pocs equipaments municipals dels quals gaudeix el barri, annex al complex del Wellness

Tot plegat, ha de servir per plantejar si és possible a curt termini la reversió de l’actual concessió i, sobretot, per plantejar com més aviat millor que el gimnàs deixi de ser un projecte de pocs per a passar a ser un equipament de barri i de ciutat. Aquesta i només aquest, pot ser l’objectiu d’aquells que defensem el bé comú, allò públic, posar la vida al centre. I més, en un moment, en què sabem com d’important n’és la salut i el cuidar-se. A nivell personal i també a nivell col·lectiu.