Passat, present i futur de la Vall de Sant Daniel

No fa pas massa anys, l’absis del monestir de Sant Pere de Galligants formava part de l’antiga muralla de Girona. Un petit portal permetia sortir de la ciutat i resseguir el riu Galligants per endinsar-se a la feréstega Vall de Sant Daniel. Fa poques dècades que aquest tram de muralla es va tirar a terra: Sant Pere de Galligants ja no és part de la fortificació de la ciutat i la vall és menys salvatge perquè hi ha nascut un veïnat que creix dia a dia.

CRDI – Ajuntament de Girona

Ara, cotxes, motos, bicicletes i les persones a peu hi poden accedir-hi i quasi sense voreres (aquesta és una demanda històrica dels veïns i veïnes de la Vall) s’arriba a la botigueta de queviures, punt de trobada dels veïns per fer petar una estona la xerrada i fer barri. Més enllà ens trobem el monestir de Sant Daniel, el cementiri, accessos per pujar als Àngels o al castell de Sant Miquel o fer el recorregut de les fonts: la d’en Pericot, d’en Fita, la dels Lleons, la del Bisbe, la del Ferro…

El monestir, sense la muralla, a dia d’avui (©Kite_rin – ShutterStoc)

A Torre Gironella, barri que vigila la Vall des del seu vessant sud, hi trobem el camí de les Creus, la Mina d’aigua del Calvari, la muntanya de la O, masies que han aguantat el pas dels segles com el Mas de la Torre, datat del segle XVI, o bé Mas Miralles construït l’any 1710.

Envoltat tot d’una vegetació típicament mediterrània de muntanya baixa, boscos com del massís silici de les Gavarres, les bosquines, turons calcaris com el de Montjuïc, Torre Gironella i de les Pedreres. Sense oblidar  la fauna de les rieres de invertebrats: curull de peixos i amfibis. Si us explico tot això es per situar-vos en l’entorn perquè com molt bé diuen els veïns i veïnes, la Vall de Sant Daniel és poble.

D’un temps ençà s’ha anat incrementat el veïnat, un fet que ha promogut tot un seguit d’activitats i trobades de tots els seus veïns, amb més canalla corrent pels carrers i més activitats organitzades des d’una Associació de Veïns i Veïnes ben activa. Ara, a més, amb el desconfinament molta gent de la resta de Girona ha redescobert la vall.

Però  aquest espai privilegiat no s’escapa d’alguns dels problemes que afecten la resta de la ciutat. Un d’ells és l’excés d’apartaments turístics. Hi ha famílies que, per la seva vinculació amb la vall o perquè hi tenen família, voldrien venir-hi a viure, però l’especulació en l’habitatge i la seva derivació cap a un model turístic massificat frena aquesta oportunitat. L’habitatge és, però, un problema de ciutat, que afecta la gran majoria de famílies per les quals comprar un pis o una casa s’ha convertit en un somni impossible o pagar un lloguer s’endú bona part dels sous.

La moratòria de pisos turístics aprovada recentment al ple ha de servir per recuperar habitatges per a les veïnes i veïns, a Sant Daniel i a la resta de ciutat.

Sant Daniel no es vol fortificar, no es vol tancar en si mateix, però si que existeix una preocupació sobre la preservació de l’entorn. Les veïnes i veïns volen evitar la massificació i que es mantingui com un espai de gaudi per totes les veïnes i veïns de Girona que vulguin gaudir dels beneficis de la natura.

Alguns governs sovint obliden que la feina principal de la política és la de millorar la vida de la gent. Si s’explota el territori i no es pensa en el dia a dia da la ciutadania (ja sigui oferint espais públics adequats o lluitant per reduir l’augment dels preus de l’habitatge) es perden veïnats, es perden ciutats. Sant Daniel és un espai privilegiat: gaudim-lo entre tots i preservem-lo per al futur.