Què fa un regidor com jo aquests dies?

Fa unes setmanes l’economista neoliberal Xavier Sala i Martin feia saltar la polèmica a les xarxes socials després d’insinuar que els milers de regidors i regidores ens gratàvem la panxa durant el confinament.

Molts electes vam respondre-li directament però segurament la seva afirmació amagava un rerefons social sobre què carai estem fent aquests dies la gent que posem hores a la política municipal. La desconfiança és una conseqüència de la cultura antipolítica que va instaurar el Franquisme alhora que té a veure també amb actituds i actes que han comès desenes de polítics vinculats especialment al PP, CiU i el PSOE en els últims quaranta anys i que han allunyat encara més la política de la gent. El darrers exemples han sigut el de l’alcalde de Badalona (PSC) saltant-se el confinament i conduint amb símptomes d’embriaguesa o la imputació de quatre exconsellers convergents pel cas del 3%. Per això, crec que és important que expliquem què fem aquests dies les regidores i regidors, com ho fem i, sobretot, amb quina voluntat ho fem. Aquí hi trobareu l’exemple del cap de l’oposició de l’Ajuntament de Girona.

A casa ens hem tret el despertador perquè les nits s’allarguen més. Són l’única estona sense mainada en un pis de 60 metres quadrats i les mirem d’aprofitar. La mainada ja fa de despertador natural i, de fet, algun dia m’he anticipat al seu bon dia per avançar feina, especialment aquella que té a veure amb propostes de fons, de densitat i complexitat política. La Terribas acompanya de fons. Però el més habitual aquests dies és mirar de fer l’esmorzar en família, repartir les tasques de la llar, anar a comprar un parell de cops a la setmana, destinar el matí a gestionar el funcionament de la unitat familiar, dinar amb horari dels avis de pagès i, si es pot, fer una becaina curta però necessària. Enmig d’aquesta organització estricta, el mòbil permet posar-me al dia de les novetats informatives, especialment les locals que tenen menys impacte mediàtic, mirar a la distància els comandaments militars fent rodes de premsa persecutòries de la llibertat d’expressió i aprofitar la dutxa per endreçar les idees que han anat bullint les vint-i-quatre hores anteriors. A la nostra llar, ens hem acostumat a definir l’estona de dutxa i preparació com les “vacances” dins el confinament. Així estem.

Les tardes, en canvi, són d’execució de feina. Això significa fer vídeotrucades amb l’equip institucional de Guanyem o les comissions temàtiques de base per compartir quines idees plantejarem a les Juntes de Portaveu, als mitjans o als plens telemàtics que fem mensualment.

Reunió de la coordinadora de Guanyem Girona

Durant aquestes 7 setmanes, Guanyem ja hem fet més de 20 propostes de mesures per a la ciutat en àmbits com el cultural, sanitari, de mobilitat, o l’econòmic i hem escrit 8 articles de reflexió del nostre equip de regidores i regidors. Una feina que estem combinant amb el seguiment de temes que estan endarrerits a nivell de ciutat: com la gestió de l’aigua, les obres de la incineradora, o l’estat de les concessions dels aparcaments públics de la ciutat – els informes que consten als expedients són com llargs com llibres de Sant Jordi- així com la preparació d’un dossier de propostes per la sortida de la crisi a nivell de ciutat. Plantejar propostes de futur i fiscalitzar la gestió són part clau de la nostra feina, també durant la pandèmia.

Ara bé, en aquestes tardes plujoses que ens ofereix aquesta primavera confinada, també contactem amb entitats i persones representants del teixit associatiu i veïnal de la ciutat. Els escoltem i hi debatem. Ara que tenim vetat el carrer i la política de la conversa en directe, allò que més ens agrada fer a regidors i regidores, ens toca buscar alternatives per copsar l’estat d’opinió i les necessitats de sectors econòmics, socials, esportius o veïnals. I us ben asseguro que d’hores ens en falten.

Perquè a totes aquestes tasques de preparació i de treball, hi hem de sumar les hores de les Juntes de Portaveus que fem de forma recorrent cada setmana, la preparació de la primera revista de Guanyem Girona que traurem en format digital, les conferències via xarxes socials i el treball cooperatiu amb d’altres candidatures del municipalisme republicà i transformador. Guanyem i els seus regidors sempre hem reivindicat la vida social, els actes, les trobades, la xarxa veïnal i, és cert que el món de la distància física no és el nostre fort. Ens agrada la presència en directe deia l’altre dia un company. I tenia tota la raó.

Tanmateix, formiguetes com som hem adaptat la nostra rutina a aquest confinament. Com un experiment polític mantenint el que és més important allò que ens mou a fer política: guanyar una Girona per a la seva gent, una Girona justa, democràtica, republicana i ecologista. I mentre procurem concentrar-nos en això i dedicar-hi hores i més hores ja arriba l’hora de dutxes, sopars i contes d’anar a dormir. Improvisar històries dels barrufets on les barrufetes són les protagonistes i la força col·lectiva sempre guanya l’autoritarisme malvat d’en Gargamel. Com el món que seguim somniant, el que creix de les arrels i de la comunitat, dels aprenentatges i de la utopia. El bell socialisme que, si queden forces, miro de revisar amb lectures a darrera hora del dia tot i que sovint, ho reconec, acabem la nit a la plataforma de sèries i documentals de torn buscant la calma en els moments de companyia plena. I “només” portem 45 dies.