Girona, ciutat educadora davant la pandèmia

Una de les primeres mesures dràstiques per afrontar la pandèmia va ser el tancament dels centres educatius. D’això ja en fa pràcticament un mes, generant un desgavell important a les famílies i al funcionament dels centres educatius. En aquest temps el Departament d’Educació ha anat donant indicacions a cada escola i institut i que cada mestra ha aplicat una mica com ha pogut, de la mateixa manera que cada família s’ha organitzat com millor ha sabut per donar una certa continuïtat als aprenentatges que fins ara la mainada feia a l’escola. Això ha inclòs situacions molt diferents segons la realitat de cada família, sobretot en funció de la disponibilitat de temps, els coneixements, capacitats i habilitats dels adults i dels materials i eines disponibles a cada llar (les tecnològiques però també moltes altres: llibres, jocs educatius, material d’oficina, material per fer manualitats…) o fins i tot de les característiques de l’habitatge on s’està confinat. En definitiva, ens podem trobar des de mainada que està poden convertir aquestes setmanes en un espai ric en aprenentatges positius fins a d’altres per qui el confinament pot ser una espai de mancances de tot tipus, negligències i fins i tot maltractaments. Cal, doncs, entendre que també a nivell emocional trobem realitats molt diferents i la situació emocional dels infants i adolescents són claus per a l’aprenentatge.

En aquest context que el Departament d’Educació ha anunciat que a la tornada de Setmana Santa vol donar continuïtat a l’activitat formativa per ajudar a mantenir els hàbits i el procés d’aprenentatge amb propostes educatives que arribin a tot l’alumnat, assumeix que la docència haurà de ser virtual i manté que caldrà preveure una avaluació qualificadora i personalitzada per aquest tercer trimestre escolar. Per això ha posat en marxa l’anomenat Pla d’acció de Centres Educatius en Línia que vol proporcionar als centres educatius els recursos i eines digitals necessàries que puguin donar continuïtat a l’aprenentatge en termes d’equitat i qualitat.

Tanmateix, quan posem el focus en el tema de les eines digitals estem oblidant tots els altres elements del context que comentàvem i, per tant, estem reforçant les desigualtats existents entre l’alumnat. No podem resoldre les mancances de tot tipus de moltes famílies simplement proporcionant tablets o portàtils a l’alumnat que no en tingui. Cal al anar molt més enllà i no sembla que ni la Generalitat ni l’Ajuntament gironí ho estiguin preveient. De fet, a Girona, l’Ajuntament ha aturat l’activitat dels centres oberts que atenien bona part d’aquest alumnat amb més mancances educatives en horari extraescolar quan podria, simplement, haver reconduit la seva tasca per continuar donant una atenció educativa a aquest alumnat que facilités la realització de les propostes que arriben des de les escoles o les complementés. A través d’aquests professionals que, en coordinació amb els serveis socials de la zona, atenen diàriament infants i adolescents i es relacionen amb les seves famílies, es podria estar oferint, com habitualment, una intervenció socioeducativa molt més àmplia i detectar situacions de possible risc social, especialment dels més vulnerables: maltractament infantil, sobrecàrrega emocional dels adults amb afectació a infants i joves, violència intrafamiliar, etc. Alhora s’ha anat molt tard per assegurar necessitats bàsiques com l’alimentació a tota aquesta mainada i encara avui molts tenen pendent de rebre suports econòmics que la garanteixin, per no parlar dels qui no tenen garantit ni el subministrament elèctric.

Per això des de Guanyem Girona ja hem posat una sèrie de propostes sobre la taula i seguim treballant pensant en possibles escenaris de futur que inclouen l’oferta educativa durant el període de vacances d’estiu. En aquest sentit hem demanat que des de l’àrea d’educació s’impulsi un equip de treball amb implicació d’altres àrees municipals com cultura, joventut, serveis socials o esports. En aquestes àrees hi ha treballadors que actualment no poden realitzar la seva tasca habitual i que podrien reconduir-la per pensar una estratègia que permeti reforçar i complementar l’oferta educativa que prové d’escoles i instituts per la mainada amb menys recursos i suports educatius, tant fins a final de curs com durant el període estival.

Aquesta estratègia ha de comptar amb la implicació del Departament que ostenta les competències d’educació i que per tant a més de garantir les eines digitals necessàries ha de preveure suport econòmic a aquestes iniciatives i garantir altres materials necessaris (llibres, material escolar…) i la implicació dels equips educatius dels centres. Cal doncs, planificar conjuntament i assegurar una bona coordinació entre el departament d’educació i l’Ajuntament i alhora que cadascú assumeixi la seva responsabilitat comptant els seus propis professionals. No es pot repetir el retard en termes de gestió de les targetes moneder que han substituït les beques menjador.

Veus com les d’Educació 360 ja apunten en aquesta línia de buscar fòrmules de complementar l’oferta escolar, posen èmfasi en la necessitat d’oferir ecosistemes educatius rics en oportunitats educatives i afirmen que “ajuntaments, entitats i centres educatius, veuen en el proper estiu l’oportunitat de treballar per tancar l’escletxa de les desigualtats que la crisi del coronavirus ha ampliat” (molt recomanable l’article de Miquel Àngel Alegre en aquest sentit). Caldrà, doncs, també, replantejar l’oferta de lleure educatiu que es proposa cada any des de l’Ajuntament de Girona tenint en compte els diversos escenaris possibles de desconfinament i posant especial èmfasi en facilitar-hi la participació dels infants i adolescents procedents d’entorns més desafavorits.

Cal que Girona, ara més que mai, demostri tot el seu potencial com a Ciutat Educadora i posi tota la ciutat a treballar per evitar o mitigar aquesta escletxa de desigualtats que la crisi de la pandèmia correr el risc de provocar. I alhora cal que mirem més enllà i fem de la crisi una oportunitat, per això no podem tardar a iniciar, a partir dels aprenentatges fets aquests dies i de reflexions com les d’Educació 360, les reformes de documents que han de ser claus en les polítiques educatives municipals com el Projecte Educatiu de Ciutat i el Pla Local d’Infancia i Adolescència.