Coronavirus i el monopoli de la mort

Després de 15 dies de confinament i prop de 1.672 morts per Coronavirus a Catalunya volem posar el focus tant en com arriben aquestes morts i en com fem els dols i els comiats. Fa dies que penso que una de les cares més dures d’aquest context és la solitud amb què es produeixen aquestes morts i la impossibilitat de les famílies i amics d’agrupar-se i fer un comiat com voldrien. En aquest marc, les pràctiques abusives d’algunes funeràries s’han fet virals a les xarxes. No és un fet nou, el 2016 des de la CUP a Girona ja vam posar el focus en els abusos de les funeràries que es produïen a la nostra ciutat. Aleshores vam presentar una moció que no va rebre prou suports al ple municipal, però veient el suport que ens arribava des de la ciutadania per aquest tema no vam voler rendir-nos i vam aconseguir recollir més de 1.500 firmes en un mes. Tot plegat no va permetre aconseguir el que volíem: avançar cap a uns serveis funeraris públics mancomunats amb altres municipis que garantissin qualitat a preus justos. Tanmateix, la pressió ciutadana i mediàtica va obligar el govern a moure fitxa, es va aprovar una nova ordenança, ara es publiquen els preus a la web municipal i el govern va pactar amb Mémora (l’única funerària amb tanatori a la nostra ciutat) un pack bàsic de 1966´18€ que incloïa, a més de tots els tractaments i elements necessaris, la cerimònia, 200 recordatoris i un ram de flors. 

Reuters / Flavio Lo Scalzo

Posteriorment hem denunciat en diverses ocasions que els abusos no s’han resolt: el preu mitjà dels enterraments a Mémora continua estant per sobre dels 4.000€ i el pack bàsic s’aplica en ben poques ocasions, sobretot perquè no es publicita ni s’informa. No tan sols això sinó que, sense que el govern hi digués res, ha passat d’anomenar-se “Servei Bàsic” a “Servei Social” ja no inclou la cerimònia al tanatori, ha baixat a 100 recordatoris i en canvi ha pujat a 2.041’58€. Ara hi ha un nou “Servei Base” que puja a 4.067’92€. En el món de la publicitat això deu tenir algun nom específic, a casa meva en diem enganyar a la gent.

Aquest 2020 Mémora ha canviat el nom de l’antic “Servei Bàsic” de 2.000€ a “Servei Social” i ha creat un nou “Servei Base” per més de 4.000€ per confondre els usuaris

També s’enganya a la gent quan es continua cobrant encara que sigui en el marc d’aquests packs serveis que aquests dies no es donen: cerimònies, recordatoris, sales de vetlla… I no, no és igual a tot arreu, només cal que feu un cop d’ull a la web de la funerària municipal de Terrassa i veureu les diferències, fins i tot podreu consultar-ne els preus online (fixats públicament, és clar), cosa que no pots fer en la web de Mèmora. 

Després de les diverses denúncies que han aparegut els darrers dies a les xarxes socials per les elevades factures en enterraments que s’han hagut de contractar per telèfon i en els quals no s’ha fet ni vetlla ni cerimònia ni res, el govern català va anunciar divendres que mentre es mantingui la pandèmia, els serveis funeraris es podran considerar de prestació forçosa. Això ha de permetre la determinació d’un preu màxim que abasti la prestació bàsica imposada legalment i que es preveu fixar conjuntament amb els governs municipals. 

Em diuen que el govern gironí ja hi està treballant. Es veu que és possible que el volum de morts obligui a habilitar un espai al cementiri municipal com a dipòsit i sembla que en breu es fixarà el preu bàsic. També em consta, però, que aquest preu rondarà els 2.000€, quedant-ne a part les despeses d’incineració o inhumació. És a dir, exactament el que ja s’oferia ara (i més que tot just fa uns mesos) i encara s’estalviaran uns recordatoris que potser no arribaran ni a dissenyar ni a imprimir. Mèmora ens torna a prendre el pèl i ho torna a fer amb el beneplàcit d’un govern postconvergent que tampoc ara vol reconèixer aquests abusos i fer-hi front i que potser ni els cobrarà el lloguer de l’espai municipal com a dipòsit. Vergonya. 

La crisi actual ens torna a evidenciar la manca d’escrúpols de les grans multinacionals funeràries i torna a demostrar-nos que necessitem uns serveis funeraris públics, que ens permetin acomiadar els nostres morts amb dignitat sense que això suposi un sotrac econòmic. Prou d’aquells que abusen fent de la mort negoci.