Glòria, que va arribar per Sant Sebastià, ha sigut un episodi meteorològic històric a mig Principat. La situació del Delta de l’Ebre és, sens dubte, una catàstrofe natural, humana i econòmica. Els aiguats i el desbordament de la Tordera, el Fluvià i el Ter han portat hores de confinament, patiments compartits, escoles tancades, pantans sobreeixits, talls d’aigua i de llum, fins ara quatre morts i mil i una afectacions que tardarem dies a conèixer-ne les magnituds exactes. La Setmana dels Barbuts, doncs, ha acabat aspra i dura. No ha sigut freda, com preveu la tradició oral catalana, però sí devastadora. Sens dubte, els efectes del canvi climàtic es fan notar cada vegada més i la Glòria ha sigut un mirall perfecte del conservadorisme en les polítiques ambientals que fem com a país on, encara, seguim lluny d’abordar la Crisi Climàtica amb atreviment i transformació. Ho deia ahir en un article el periodista Jordi Barbeta: “Certament els governants han d’estar propers al patiment de la gent, però la seva funció principal no és compartir el dolor, sinó fer tot el que calgui per evitar-lo.”
Més enllà d’això, però, per sobre de tot cal destacar la tasca dels treballadors i treballadores públics de l’Ajuntament de Girona i d’altres administracions, ja sigui de mobilitat o de serveis socials o, evidentment, de la policia municipal i brigades. La situació ha estat excepcional, com feia dècades que no era, i la gent ha reaccionat de deu. També la ciutadania que ha actuat amb responsabilitat davant les crides que feien les institucions públiques del país. Moltes gràcies a tothom. Tanmateix, sí que hi ha un parell d’assumptes que m’han sorprès i no pas en el bon sentit de la paraula. D’aquestes primeres reflexions ara que van baixant els cabals dels rius en podem extreure alguns aprenentatges per, la propera vegada, fer-ho una mica millor.
En primer lloc, que mentre el President de Catalunya sortia a les 21h de dimecres a la televisió pública del país per dir que tots els gironins havíem d’anar a casa i quedar-nos-hi per passar la nit sense riscos, es permetés, sense que ningú en faci ni tan sols tema de debat, un partit de futbol en un Estadi de propietat municipal com és Montilivi.
En segon lloc, els motius que van portar precisament a aquest confinament, la crescuda del riu Ter i el perill de desbordament, es van acabar produint ahir al matí després que explícitament la Generalitat aixequés el vet a sortir de casa de forma, honestament, incomprensible. I no parlem ja, per exemple, del món del transport, de la missatgeria o dels riders que han hagut de continuar repartint menjar sumant el risc de la pluja i el vent a la precarietat amb què ja viuen.
La Glòria ens ha mostrat com de vulnerables som i de la importància d’actuar conjuntament, de fer equip i de remar, mai millor dit, junts. Per això, el dimarts al matí ens vam posar a disposició de l’alcaldessa de la ciutat, en vocació de servei públic, per actuar a partir de les seves directrius i dels serveis d’emergència. Vam reiterar-li vint-i-quatre hores més tard però la resposta sempre ha sigut que no feia falta. Ens ha informat via missatges de veu al mateix temps que es feien les compareixences de premsa. Amb això vull dir que ens hem trobat amb una situació poc útil com a representants de la ciutat que és que la gent del carrer ens aturava per preguntar-nos coses i la nostra resposta era sempre un «no tinc més informació, em sap greu». La Glòria era un problema de ciutat i hagués sigut interessant afrontar-lo amb una imatge unitària dels representants públics on tothom pogués aportar-hi mans, hores i perspectiva. I sí, vist amb perspectiva tot sembla sempre més fàcil.
Arribats aquí, ara comença el moment de recomptar desperfectes. De mirar com recuperar el pavelló de Fontajau el més ràpid possible, de poder oferir suport al GEiEG, de calcular els desperfectes a barris com ara Pedret, Pont Major, Sant Ponç i de l’Hospital Josep Trueta i, evidentment, treure a la llum el problema estructural que tenim amb el servei d’energia i Endesa a la ciutat. Cal recordar que l’Eixample, Fontajau, Sant Ponç, Vila-roja, Font de la Pòlvora, Campdorà i Germans Sàbat han tingut talls reiterats i de moltes hores sense que la multinacional hagi donat cap explicació a cap veí. Això es mereix una resposta col·lectiva de l’Ajuntament i un estudi d’una reclamació jurídica a la multinacional per part de l’Oficina Municipal del Consumidor.
Avui som divendres i tothom mira al cap de setmana. Ben fet. Hora de reposar i reflexionar sobre tot el que ha anat passant perquè si torna a venir un episodi com aquest en puguem sortir encara més bé. I, sobretot, hora de reclamar que les polítiques de govern siguin atrevides per fer front a un canvi climàtic que hem de minimitzar tant com sigui possible. Per nosaltres, per la fauna i per la flora. La biodiversitat que ens estimem i l’economia arrelada al territori que desitgem. La Glòria ha sigut un mirall. La imatge ens ha agafat desprevinguts. Actuem-hi.
6iguanyem.wordpress.com 