Remoure consciències (Gran Recapte d’aliments)

Ens trobem a finals de novembre i això vol dir que el Nadal s’apropa, les consciències es remouen i despunta la bona voluntat de la ciutadania. És per això que en aquest temps hi ha la campanya del “Gran Recapte d’aliments”, una iniciativa amb la finalitat de recollir aliments bàsics per les persones més necessitades i, de passada, visibilitzar una situació de precarietat de milions de persones que va a l’alça com a conseqüència de la gran bretxa salarial.

El perquè d’aquesta situació és un fet que sempre em fa reflexionar i ho faig a partir de les dades; segons estudis fets per Intermón Oxfam, només 8 persones tenen tant com la meitat del món, 3.600 milions. Una desigualtat que creix any rere any. Amb aquesta realitat, és fàcil arribar a la conclusió que el sistema actual no funciona. En una societat capitalista on el consum és la màxima priorització, la recollida d’aliments no fa reduir necessitats tant bàsiques com l’alimentació, sinó que és un pedaç per a uns dies, una farsa que tapa l’incompliment sistemàtic de drets bàsics per part de les institucions. Unes institucions a qui col·lectivament els hem donat la responsabilitat de posar fi a les misèries a què ens aboca l’actual sistema econòmic, però que no estan reaccionant com pertocaria.  

Si ens fixem, doncs, i destacant i agraint l’enorme voluntat dels voluntaris i voluntàries, tendim a la caritat en lloc del repartiment equitatiu i just per a tothom. Ens hauríem de fixar com a objectiu que els grans poders econòmics, en el terreny de l’alimentació, no siguin qui dirigeixen l’operació, sinó que siguem totes i tots qui decidim. Potser així podríem ser més a prop de la solució. I sinó, fixem-nos que, mentre hi ha el “Gran Recapte”, existeix una apropiació per part de les grans multinacionals de terrenys agrícoles arreu del món. En els darrers anys, a Catalunya han desaparegut 52.739 explotacions i només un 2 per cent de la població es dedica a la pagesia.

Tornant al “Gran Recapte”, ple de bones voluntats i de bona gent a qui cal agrair la tasca, ens hem de fer una pregunta: qui se’n beneficia, en realitat? Fixem-nos-hi atentament:  les cadenes d’aliments que hi participen cedeixen un petit racó per acumular les aportacions dels clients – és la seva aportació -, però alhora, al final del dia, la caixa registradora ha incrementat els ingressos significativament. Qui més hi guanya torna a ser el poder econòmic d’uns quants en detriment d’altres, mentre les institucions públiques, responsables de la situació, ho analitzen amb cofoisme i sense autocrítica. Cas a banda és la col·laboració de la multinacional elèctrica Endesa, responsable de la pobresa energètica de moltes famílies, que aprofita l’esdeveniment per netejar la seva imatge. 

I l’església què hi diu, a tot això? És una bona obra de caritat, ajudar qui ho necessita…Totalment d’acord. Però si es fa, que sigui per defensar el repartiment de la riquesa, la igualtat entre persones amb tots els seus drets, i no permetre tapar les grans desigualtats que existeixen a dia d’avui i perpetuar la injustícia social. Calen iniciatives que permetin que tothom tingui l’oportunitat de guanyar-se la vida i que les necessitats més bàsiques estiguin cobertes.