L’aposta ‘fast food’ del Girona FC

Divendres, com sempre, seré a Montilivi animant al meu equip. Divendres, com sempre, cantaré eufòric els gols del meu equip. Divendres, però, la resta d’aficionats em trobaran molest, fins i tot abans que comenci a rodar la pilota, per culpa del meu equip.

Per què, es preguntarà molta gent que sap que soc un orgullós seguidor del Girona. Doncs perquè ahir l’equip de la nostra ciutat -el meu equip- va anunciar un acord de patrocini amb la multinacional de menjar escombraries McDonald’s. Però la cosa va més enllà, McDonald’s es convertirà en el patrocinador exclusiu del Futbol Formatiu del Girona! Segons el comunicat emès, l’aliança entre el club de futbol i la cadena de menjar ràpid es fonamenta en els valors comuns de “la companyonia, la perseverança i el treball en equip”.

Desenganyem-nos, “companyonia, perseverança i treball en equip” són paraules buides. Encara ho són més quan surten de la boca d’una empresa que fomenta hàbits alimentaris gens saludables i antagònics amb l’esport, que posa en perill el delicat equilibri mediambiental del món arrasant-ne el seu principal pulmó o que cronifica el treball més precari tot i els ingents beneficis. Com deia, paraules buides que no encaixen amb els valors que defensava, i que hauria de seguir defensant, el Girona FC.

Però això no és tot. Aprofito també que m’he animat a escriure aquestes línies per denunciar un altre comportament tòxic del club que tant m’estimo: el Girona FC envia publicitat de cases d’apostes als socis per correu electrònic. Però el que encara és més greu, entre aquests socis també hi ha aquells que són menors d’edat! Com tothom sap, al club el patrocina Marathon Bet, una empresa d’apostes. També és àmpliament conegut el perill que suposen aquest tipus d’activitats pel seu caràcter addictiu. Dia sí dia també coneixem històries de vides arruïnades per culpa del joc online.

Fragment d’un dels correus electrònics fomentant el joc online als socis del Girona FC

Que al meu club el patrocini una casa d’apostes em sembla execrable. Que aquest mateix club enviï publicitat a menors animant a adoptar un hàbit sabudament perillós com és el joc és intolerable.

Com a educador sempre he entès l’esport com una eina magnífica per introduir valors positius entre el nostre jovent. Valors que en un futur col·laboraran a fer una ciutat i un país millors. És per això que em preocupa que el Girona FC, el meu equip, hagi abdicat de fomentar-los i que per contra s’aliï amb empreses multimilionàries que representen tot allò diametralment contrari als valors de l’esport. Per uns patrocinis sucosos no s’hi val tot.

Divendres, com sempre, seré a Montilivi animant al meu equip. Divendres, com sempre, cantaré eufòric els gols del meu equip. Divendres, però, el meu equip em representarà una mica menys a mi i a la meva ciutat.