Porta a porta, cal seguir avançant

Al maig de 2017, després de molta insistència per part de moviments ecologistes i de la CUP-Crida per Girona, s’iniciava el que es va plantejar com un pla pilot de porta a porta a la Vall de Sant Daniel. No era el que alguns de nosaltres volíem. Les característiques quasi úniques de la Vall enteníem que feien que els resultats i l’experiència fossin poc extrapolables a la resta de la ciutat i a més el govern convergent ni tan sols es plantejava la possibilitat d’ampliar el porta porta en un futur més o menys llunyà a la resta de la ciutat (a excepció de Campdorà).

Després de demanar-ho en diverses ocasions als plens, el novembre de 2018 el govern feia públic una valoració de l’experiència, amb dades que avalaven l’èxit de la proposta, que havia permès augmentar fins al 81’32% la recollida selectiva i reduir fins a un 3,58% el nombre d’impropis (és a dir els residus que s’han barrejat i no corresponen amb la fracció pertinent) al barri. Finalment aquest estiu hem pogut consultar el detall dels resultats quan el govern ens n’ha fet arribar una presentació de conclusions. Les dades són realment positives, sobretot si les comparem amb la resta de la ciutat, que recull només un 38,75% de selectiva amb fins un 17,08% d’impropis. Molt lluny,  doncs, dels objectius que ha marcat la Unió Europea que obliga als països a assolir un mínim d’un 50% de selectiva l’any 2020 i fins i tot per sota de la mitjana de Catalunya que el 2018 va ser del 41,8%. Precisament, tot just fa uns dies el diari ARA dedicava un article a la gestió de residus on destacava aquestes dades i plantejava que fins a 200 municipis catalans han implantat el porta a porta i en aquests l’índex de recollida mitjà és del 61,23% en contrast amb el 35,68% dels que utilitzen altres sistemes.

Amb aquestes dades, sembla evident que una gestió dels residus més sostenible és un repte pendent i urgent a la nostra ciutat. Malgrat això, i tot i l’èxit del sistema porta a porta a Sant Daniel, el govern només ha contemplat ampliar-lo en alguns barris com Campdorà o la Pujada de la Torrassa (pendent des de fa temps), o altres amb cases unifamiliars com la part antiga de Sant Narcís, Palau i Puigvistós. En canvi, mentrestant, ha fet nous invents com els anomenats contenidors intel·ligents o les minideixalleries (instal·lats uns i altres a portes de les passades eleccions) amb resultats encara incerts.

Des de Guanyem estem convençudes que és hora de fer una aposta clara en la gestió de residus. Ens cal urgentment establir un pla ambiciós amb un desenvolupament gradual que abarqui tota la ciutat, que aspiri no només a complir amb els objectius europeus sinó anar més enllà, tal i com requereix l’emergència climàtica en què ens trobem i que cada vegada té més efectes també en el nostre territori. El Waste in Progress, el congrés sobre residus que ha tingut lloc a Girona els darrers anys, ens ha portat exemples a seguir com el cas de Parma, del qual ja parlava en aquest article, que, basant-se en el porta a porta, incorporava molts altres sistemes complementaris per donar resposta a les diferents realitats i necessitats dels barris, els habitants, els comerços i els grans productors (hotels, hospitals, restaurants…) de la ciutat.

El que és evident és que no podem conformar-nos amb les dades actuals a la nostra ciutat i que canviar-les exigeix molt més que anar fent proves aquí i allà. El 2020 finalitza l’actual contracte de neteja amb Girona + Neta (empresa mixta amb FCC de Florentino Pérez com a soci privat del 80%) i serà un moment clau. La feina ha d’estar feta abans per poder establir ja una nova gestió, passi per un contracte o per la gestió directa, que tingui en compte les característiques d’aquest nou sistema, que ens ha de permetre posar-nos el nivell de ciutats com Parma amb un 80% de recollida selectiva i continuar avançant en aspectes com la reducció i la reutitilització dels residus on encara tenim molt camí per córrer.