Camins gironins que ara s’esvaeixen

A dia d’avui la connexió entre els barris de Girona es pot fer de manera prou flexible: hi accedim a peu, en bus, en cotxe, en bicicleta i ara cada cop més també en patinet. Però si rebobinem una mica més d’un segle ens n’adonarem que la gent abans feia servir majoritàriament circuits. Senders, camins o corriols que s’utilitzaven per agilitzar els desplaçaments perquè no hi havia una planificació de carrers a la ciutat pensada per anar d’un barri a l’altre.

Tot i el creixement urbà i la pavimentació conseqüent, aquests caminois s’han continuat utilitzant lliurement. Però aquesta naturalesa feréstega dels passos que els ha salvat del ciment també ha significat que sovint quedin fora dels plànols i a dia d’avui ens trobem que de cop i volta alguna persona ha decidit apropiar-se’n i privatitzar un camí utilitzat pels nostres pares, avis i besavis. Són camins que han adquirit un dret de pas històric però que estan desapareixent perquè hi ha propietats adjacents que en mouen les fites o es construeixen tanques per tallar-ne el pas.

Un ramat passa pel corriol que uneix Montjuïc, la Pujada de la Torrassa i La Vall de Sant Daniel. Actualment un particular n’ha barrat el pas a les veïnes i veïns. Foto: Josep Jou Parés, 1920-1936

Malauradament aquests fets provoquen que la connexió tradicional entre barri feta pas a pas, dia a dia, pels propis veïns i veïnes durant generacions queda interrompuda. A Girona  normalment es tracta de senders curts, però de gran importància per enllaçar més fàcilment algunes de les zones més abruptes de la ciutat com ara la Vall de Sant Daniel, La Pujada de la Torrassa, Montjuïc o Torre Gironella.

És important que des de la institució més propera a la ciutadania, l’Ajuntament, es confeccioni un catàleg de camins d’ús públic per garantir que es preservin i que els nostres fills i néts també els puguin trepitjar d’aquí dècades. L’immobilisme de la institució i la manca d’un document que deixi per escrit que aquests corriols ens pertanyen a totes i tots pot provocar que la política de fets consumats que representa un reixat o una tanca ens acabi portant a la pèrdua irremeiable d’un patrimoni cultural i històric de la nostra ciutat.

Al camí de la Font d’en Pericot, que connecta La Vall de Sant Daniel amb Torre Gironella també hi ha conflicte entre la construcció d’un particular i el lloc de pas històric.

La Llei municipal i de règim local preveu els inventaris municipals de corriols com a instrument fonamental per a la defensa dels camins públics. Per això des de Guanyem Girona vam reclamar al plenari municipal del passat 9 de setembre que l’Ajuntament actuï de manera decidida i urgent, confeccionant aquest catàleg. Preservar la connexió tradicional entre barris és preservar un bocinet de la nostra història en comú.