Hi ha una certa visió política que atorga a l’esquerra la capacitat per assenyalar i plantejar els canvis estructurals i a la dreta i/o al liberalisme la capacitat de gestionar el dia a dia i els detalls d’una ciutat. És una mena de teoria mai corroborada que algunes tribunes, del poder i amb poder, procuren fer anar per mitjans de comunicació. Tanmateix, si passem a la realitat i agafem d’exemple Girona veurem que la teoria queda invalidada i és que des que Convergència, primer, i els seus hereus Junts per Catalunya, tot seguit, han ocupat el govern municipal els drets més bàsics com ara l’accés a la llum, la gestió del dia a dia de carrers, jardineria, les escombraries i la seguretat ha empitjorat.
I aquesta no és una visió apriorística, sinó que el naixement de col·lectius com Més Barri i menys pisos turístics al Barri Vell, el Sinidcat de Llogaters a la ciutat o la Plataforma per la Dignitat a Font de la Pòlvora, l’increment de queixes reiterades a les xarxes socials referents a l’estat de conservació de l’espai públic com demostra l’èxit de perfils com @gironajanomola o la bústia de queixes del mateix Ajuntament i la incapacitat per reduir els índexs de pobresa i desigualtat a la ciutat així ens ho ratifiquen. Avui, malgrat el relat de “la ciutat dels 100.000″, la deixadesa de la ciutat va in crescendo. Així, per posar un exemple més, només un 30% de les inversions pressupostades pel 2018 es van acabar executant l’any passat.
“Avui, malgrat el relat de “la ciutat dels 100.000″, la deixadesa de la ciutat va in crescendo“
No diré res de nou si explico que alguns aspirem, amb els aprenentatges del gran sociòleg Immanuel Wallerstein, mort aquesta setmana, a canviar l’estructura dels sistemes que ens dominen. Tanmateix, aquest canvi ve des de molts fronts i, poc a poc, hem entès que ens cal també una revolució en els detalls. Als pobles i ciutats, al nostre dia a dia. Amb l’experiència de regidor que tinc estic convençut que les opcions republicanes i transformadores com ara Guanyem Girona són les que tenen més capacitat per excel·lir no només en els “grans canvis” sinó també en els detalls. Per la passió que hi posem però també per les idees que produïm.
Per exemple: ens cal explicar com farem de les places llocs més agradables davant la desatenció de l’actual equip de govern, com recuperarem una ciutat més neta, amb menys trànsit motoritzat i il·luminada que sigui, per tant, més segura. Una Girona que cregui realment en una nova gestió de residus que no deixi contenidors desbordats cada vespre a la majoria de barris o on la gent no pateixi per accedir a un dret com són la llum o l’habitatge. Tenim idees (mireu el programa) i referents d’on aprendre (Celrà, Viladamat, Badalona i Sabadell el passat mandat…). Ple rere ple i reunió rere reunió plantegem aquestes propostes. Ho fem convençuts que governi qui governi ens cal recuperar la política que no en deixa passar ni una. La política del dia a dia, que és capaç d’elaborar un Pla Estratègic a 10 anys vista però que no per això no s’aixeca excel·lint cada dia.
“Cal explicar com farem de les places llocs més agradables davant la desatenció de l’actual equip de govern, com recuperarem una ciutat més neta, amb menys trànsit motoritzat i il·luminada que sigui, per tant, més segura“
La revolució que desitgem, la que posa la vida al centre, passa, doncs, per redistribuir la riquesa i polítiques de canvi estructural però també per fer una ciutat on la “deixadesa” deixi de ser el substantiu que més fa servir el veïnat quan t’allunyes de les tanques publicitàries i les rodes de premsa. Una ciutat a un sol ritme. Com una roca, com un cor que batega a ritme a constant, que mou el cos, que ens fa estar orgullosos de la nostra ciutat. Si nosaltres no liderem els detalls, algú altre farà veure que ho fa, encara que a l’hora de veritat governi per a pocs i no per a molts
6iguanyem.wordpress.com 