Posant llum als talls de llum

Aquests darrers dies, com malauradament ja és habitual quan la calor o la fred apreten, continuen apareixent notícies sobre els talls de llum al barri de Font de la Pólvora. I, com també és habitual, a aquesta qüestió l’acompanyen comentaris sobre l’ús fraudulent del subministrament elèctric o la possible instal·lació de comptadors blindats. El relat, però, sempre és parcial i poc sovint s’aprofundeix en les causes i conseqüències de fons. És per això que crec que cal una exposició clara dels fets, que ordeni els diferents problemes segons la seva naturalesa, que posi llum a aquesta situació i que comenci a plantejar alternatives a un model energètic clarament desgastat.

El barri de Font de la Pólvora va ser construït entre els anys 60 i 70 per l’administració franquista amb l’objectiu de concentrar les famílies arribades de diversos punts de l’estat espanyol que (mal)vivien en barraques a Montjuïc. El barri partia d’un model arquitectònic pretesament funcional i d’unes instal·lacions de poca qualitat. A diferència d’altres indrets gironins, Font de la Pólvora es va construir dependent d’una sola font energètica: l’elèctrica. Sense gas natural, els veïns i veïnes del barri s’han hagut de servir des de sempre únicament de l’electricitat i, de retruc, han depengut de la multinacional que els hi ha de facilitar, Endesa.

Barraques al castell de Montjuïc, 1967-1968. Foto: Narcís Sans

Quan el barri va néixer les necessitats energètiques de la llar consistien en un parell d’electrodomèstics: neveres, teles i algun rentaplats. A dia d’avui a casa hi tenim tot d’aparells endollats: microones, cafeteres, videoconsoles, routers… i, quan la calor o la fred augmenten, engeguem ventiladors, aires condicionats o calefactors. A bona part de Girona la xarxa elèctrica s’ha anat actualitzant per estar al dia de les necessitats de la vida moderna però a barris com Font de la Pólvora, Vila-roja, Germans Sàbat o Torre Gironella aquest excés de demanda comporta una sobrecarrega inevitable d’unes instal·lacions que s’han quedat al segle passat.

I, sí, és sabut que, que en alguns casos a la problemàtica se li ha d’afegir un tema d’ús fraudulent de l’energia per activitats delictives. Davant d’aquestes situacions cal actuar i no deixar impunes uns actes  que, a part de generar un frau econòmic, sobretot  posen en risc la seguretat dels veïns i veïnes. És fonamental que Endesa assumeixi la responsabilitat de denunciar el frau. I és fonamental també que, des de l’Ajuntament i les altres administracions competents, es combati aquesta situació que fins ara s’ha estat donant com a conseqüència d’una dinàmica excessivament permissiva i de deixadesa cap al mateix barri.

Ara bé, que mai paguin justos per pecadors. Davant dels talls de subministrament, cal plantejar compliments d’obligacions a totes les parts i cal plantejar alternatives al càstig col·lectiu que suposa tallar la llum a tot un bloc sencer perquè se sospita que algun veí punxa la llum. Des de la perspectiva de Guanyem Girona aquestes alternatives no poden defugir els imprescindibles criteris de justícia social i ambiental que han de regir tots els aspectes de la política municipal.

El mal estat dels equipaments elèctrics ha provocat petits incendis a Germans Sàbat, Torre Gironella i Font de la Pólvora.

És per això que proposem que l’Ajuntament, com a beneficiari del subministrament, insti a la companyia a complir amb l’obligació d’assegurar el subministrament i el correcte estat de la xarxa, tenint en compte les necessitats energètiques bàsiques d’avui en dia. També és imprescindible que l’Ajuntament reforci el seu paper de suport i acompanyament a aquestes famílies per poder presentar les demandes contra l’empresa quan aquesta no compleixi amb els seus deures. A d’altres indrets de Catalunya els Ajuntaments ja han començat a sortir en defensa de les seves veïnes i veïns davant dels abusos d’Endesa. Aquestes demandes, per altra banda,  s’han de fer tant per la via administrativa com la civil.

A l’espera d’un pas endavant del govern gironí, des de Guanyem plantegem mesures concretes i factibles consensuades amb persones expertes:

Més enllà de la mesura de blindatge de comptadors, proposem la possibilitat de posar comptadors en espais públics com escoles o centres cívics que, a més, suposaria un treball amb la comunitat sense alterar el dret que tot titular té a accedir al seu comptador. Passar del blindatge a propostes d’ubicació en equipaments públics significa també escapar del paradigma estigmatitzador del barri, empoderant a les veïnes i veïns en les solucions i implicant als i les professionals en un projecte compartit de millora de la vida en comú. Això ens permetria engegar una procés de formació comunitària per al consum energètic potenciant alternatives a l’actual model: conscienciar sobre l’eficiència energètica, implementar l’ús d’energies renovables, difondre els drets i deures dels consumidors… tot generant unes dinàmiques de desenvolupament comunitari imprescindible en qualsevol procés real de millora del barri.  

D’altra banda,  a fi d’assegurar l’eficiència energètica, proposem també començar a plantejar sistemes de producció pròpia d’energia amb fórmules d’Autoconsum Compartit que, en breu, a través de la transposició d’una directiva Europea, es podran començar a implementar. Poder generar energia per a ús del propi barri asseguraria el subministrament a preus d’acord amb les possibilitats econòmiques de les famílies, aplicant barems socials, crearia ocupació i, no menys important, podria posar al capdavant d’un nou model energètic un barri al qual poques vegades se li permet liderar processos d’avantguarda.

La plaça Llimoner, a Font de la Pólvora

I tot això, a més, s’ha d’emmarcar en una estratègia integral en el barri, que impliqui als diferents departaments de Territori, d’Interior, de Benestar Social, que sigui liderada per l’Ajuntament i que doni veu als veïns i veïnes i a professionals i entitats dels sectors implicats. No podem oblidar un fet tant important com que aproximadament un 40% de l’habitatge del barri és de titularitat pública i és l’Agència Catalana de l’Habitatge la responsable de la seva gestió i manteniment.

Font de la Pólvora, així com d’altres barris de la nostra ciutat, pateixen des del seu origen en un planejament franquista una situació d’aïllament geogràfic i de desatenció en al manteniment que malauradament ha degenerat en la constitució de barris segregats. Ara, l’única manera de resoldre definitivament el problema dels talls de llum i avançar cap a una integració de tots els barris de la ciutat passa pel desenvolupament de polítiques d’habitatge social inclusives i transformadores.