Girona, ciutat cooperadora?

A l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona se li acumula la feina. Des de fa uns anys Girona va tirant per inèrcia però la ciutat s’ha anat desenvolupant en diversos àmbits sense una visió estratègica que miri a mitjà o llarg termini. Aquesta mancança de planejament s’ha fet palesa en l’acció cooperadora de l’Ajuntament, cada vegada més deteriorada. Recentment aquesta desatenció s’ha pogut comprovar en tres exemples.

El primer aspecte preocupant és que no es compleixen els terminis de les reunions del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació. L’útlima estava programada pel passat juny i s’havia d’aprovar el projecte cooperatiu de la ciutat per a aquest 2019. Va ser necessària una pregunta de Guanyem Girona al ple municipal per tal que el govern fixés una data: es farà al setembre.

El segon apunt negatiu és sobre la previsó de recursos humans. Actualment hi ha una persona de baixa per maternitat però no es va preveure cobrir-ne la plaça i a dia d’avui està vacant. Finalment, i també després de la nostra pregunta al plenari, se’ns ha informat que a finals d’agost s’hi incorporarà una persona.

El fet és que aquesta improvisació, aquesta visió de la solidaritat i la cooperació com una acció de govern secundària, queda plasmada en els documents que s’acaben elaborant. Per exemple, la memòria del 2018 es va presentar inacabada i plena d’errors, amb trossos sencers copiats i enganxat matusserament de memòries anteriors.

Si realment el govern creu en la necessitat de treballar en la solidaritat i la cooperació, s’ha de posar en marxa tota una estructura com fins ara no s’ha fet. S’han perdut quatre anys de pensar en un projecte cooperador engrescador a l’alçada de la ciutat. Girona no pot viure d’esquenes al món i relegar les polítiques en solidaritat i cooperació ens empetiteix. Som una ciutat, ara ja sí, de 100.000 habitants, i les accions que impulsem han d’anar en consonància amb aquest estatus.