Els pisos que vindran

 “L’habitatge és un pilar clau de l’Estat del Benestar com ho són també l’educació, les pensions, la sanitat o els serveis socials”

            -Pla territorial sectorial d’Habitatge

Els darrers 30 anys hem assolit una educació i sanitat públiques que avui ens seria molt difícil imaginar privatitzades -tot i els esforços en aquest sentit de bona part del sector financer i d’una part de l’espectre polític-. En canvi, quan es reivindica el dret a un habitatge digne a través de polítiques públiques, es titlla de proposta fora de to, excessivament radical. És a dir, veure una persona malalta sense atenció mèdica causaria estupor mentre que veure una família amb les maletes al carrer o que és expulsada reiteradament per l’augment del preu del lloguer fruit de l’especulació o que sobreviu en un habitatge sobreocupat no ens desperta la mateixa empatia ni aixeca la mateixa indignació. És des d’aquesta reivindicació de la condició de l’habitatge com un dret que a Guanyem Girona demanarem a la primera moció del mandat un calendari per assolir el Pla Local d’Habitatge. Unes bases per encarar el problema i començar a trobar solucions.

Aquest últims anys hem viscut un augment de la denúncia social a aquesta situació de vulneració d’un dret fonamental com és l’habitatge. Només cal veure com s’han estès els moviments socials com la PAH, els Sindicat de Llogateres, Més Barri etc. Però aquesta activitat militant que ha ajudat a augmentar la conscienciació sobre la crisi habitacional no s’ha traduït en un increment significatiu de polítiques socials d’habitatge: ni pel que fa a la promoció d’habitatge públic, ni a l’augment de polítiques de foment de cessió d’habitatges, ni a l’ampliació dels ajuts econòmics en proporció a l’increment de preus de lloguer i a l’estancament salarial dels darrers anys.

Obviar la crisi de l’habitatge és obviar el deteriorament de l’Estat del Benestar i l’augment de les desigualtats. El Pla territorial Sectorial d’Habitatge subratlla:

“unes bones condicions residencials es relacionen positivament  amb majors nivells de benestar físic i psicològic, i de forma inversa, l’habitatge inadequat s’associa amb baixos nivells de salut […]. Les condicions residencials també són un element crític que determinen per elles mateixes en bona part l’evolució escolar i acadèmica dels membres més joves de la llar […].”

És evident que l’habitatge és el continent de la vida de les persones i de les famílies. La fragilitat, la vulnerabilitat en l’accés i el manteniment de l’habitatge fa a les persones i a les famílies vulnerables en molts altres àmbits de la seva vida. Com podem demanar a un estudiant d’ESO que es concentri a classe si no sap si el mes que ve tindrà casa? Com podem demanar un entorn familiar amb relacions saludables quan allò més fonamental com disposar d’una llar penja d’un fil durant setmanes, mesos i fins i tot anys?

Girona, hi coincidirem totes i tots, la volem inclusiva, moderna, sostenible i culturalment activa. Però també la volem digna. La clau de volta d’aquest mandat ha de ser fer front la crisi de l’habitatge per recuperar aquesta dignitat. L’habitatge el gran problema que afecta la nostra ciutat de manera socialment transversal. Arremanguem-nos tots plegats -govern, oposició i societat civil- i treballem per trobar solucions. Que el Pla Local d’Habitatge sigui el punt de partida d’aquesta transformació.