El desgavell educatiu de Girona

Per Laia Pèlach i Pere Albertí

Enmig del procés electoral de les municipals ha tingut lloc també el procés de preinscripció i matrícula a escoles i instituts. La planificació educativa i la lluita contra la segregació escolar són temes que es van treballar intensament en el mandat anterior. És per això que la setmana passada vam assistir al plenari del Consell Municipal d’Educació amb ganes de passar comptes amb el Departament d’Educació i demanar explicacions pels nyaps que han sorgit a la ciutat arrel d’accions força desencertades.

D’una banda, la decisió d’obrir l’IES de Sarrià ha deixat el Narcís Xifra en una situació complexa. La preinscripció ha demostrat allò que moltes ja vam advertir al Departament d’Educació: la demanda per aquest centre ha caigut en picat i caldrà omplir-lo amb aquells i aquelles que no han obtingut plaça entre les seves opcions escollides. Un mal punt de partida que al mateix temps ha creat un malestar al claustre de professors, que des de fa anys treballen amb un projecte educatiu potent que es posa en perill amb el nou context.

D’altra banda, el tancament altern d’un grup de P3 entre el Cassià Costal i el Dalmau Carles (un any cadascun) ha provocat que a la zona 2 (Can Gibert, Santa Eugènia de Ter i l’Esquerra del Ter) s’hagi generat un important dèficit de places que s’ha concretat bàsicament en una vintena de famílies que han quedat fora del Balandrau i una onzena de famílies que han quedat fora del Dalmau Carles. Es tracta de famílies que no tenen oferta educativa alternativa a la seva zona i a qui s’està derivant o bé en escoles molt allunyades de la seva residència o bé a la concertada.

Per això vam aprofitar l’assistència del director del Departament d’Educació a Girona al CEM per expressar-li la nostra disconformitat i decepció per aquestes polítiques que perjudiquen la nostra ciutat. No vam ser els únics. Representants de les famílies, del Moviment de Renovació Pedagògica, del professorat o la mateixa Comissió de Planificació Escolar van fer palès el seu desacord i van sol·licitar al Departament que reconsiderés la seva acció política.

També va demanar una solució una de les famílies afectades, que veu que es queden fora del Dalmau Carles i sense cap alternativa amb cara i ulls: “hem optat per l’escola del barri perquè és on han anat els nostres familiars i amistats i està molt ben valorada, tots dos treballem i no podem portar la nostra filla a una escola a l’altra punta de la ciutat”. El testimoni d’aquesta família posa sobre la taula tot el que pot comportar una mala planificació. En aquella reunió el director territorial d’Educació, Martí Fonalleras, va ser incapaç d’articular una resposta convincent més enllà de repetir que el procés no està acabat.

Avui, setmanes després, sabem que no hi haurà solucions convincents, que les famílies hauran d’aguantar-se i enviar els fills a la concertada (amb el cost afegit que suposa això) o agafar el cotxe cada matí per portar la mainada a l’escola d’un barri allunyat dificultant-ne no només l’assistència sinó sobretot la vinculació amb la mateixa, un element que entenem clau no només per l’èxit educatiu i per la cohesió social. 

I finalment no volem oblidar el tema de la supressió de la línia de P3 a l’escola de Font de la Pólvora, que ha representat una forta patacada per aquest barri que ja pateix una situació social complexa. Som conscients de la baixa demanda que tenia aquesta escola, però estem fermament convençuts que en alguns casos cal fer una discriminació positiva de la norma, a fi de permetre que els alumnes d’aquestes zones puguin escolaritzar-se tan a prop del seu domicili com sigui possible si més no en etapes educatives primerenques. En tot cas cal acompanyar decisions com aquesta d’un procés previ de treball al barri que no s’ha produït.

Girona suma un reguitzell de decisions errònies preses pel Departament. El que és especialment preocupant és el fet que aquestes polítiques s’hagin tirat endavant sense comptar en cap cas amb la comunitat educativa ni amb els professionals de referència als barris corresponents. Per acabar, ens preocupa també la poca oposició que ha trobat en el govern municipal que, lluny de defensar els interessos de les famílies gironines, ha abdicat de la seva funció, reconeguda per la llei d’educació, de participar en la configuració de l’oferta educativa del municipi.