La Pauleca: èxit veïnal sense compromís institucional

Recordo, quan vaig entrar a treballar als Serveis Bàsics d’Atenció Social de Palau com a educadora social  l’any 2013, que una de les primeres coses de què em va parlar el meu antecessor va ser de La Pauleca, juntament amb el Centre Obert d’Adolescents i l’espai Jove “Els Químics”. Em va fer sentir molt privilegiada d’entrar a treballar en un moment dolç com a educadora del barri. Després de molts anys de reivindicacions dels diferents professionals de l’àmbit de l’educació social i la formal, però també del propi moviment veïnal, el barri ja disposava de més serveis per atendre les necessitats socioeducatives d’infants, adolescents i joves.

Però ja des del primer moment vam alertar de la fragilitat de la proposta de La Pauleca, pel fet de ser un servei educatiu finançat per pressupostos participats. Per sobre de tot ens preocupava la sostenibilitat dels projectes educatius, perquè és sabut que els processos educatius són llargs i que no es poden veure tallats i reiniciats sistemàticament per qüestions pressupostàries, i menys, quan els compromisos de finançament són anuals.

Per un costat, doncs, teníem la bona notícia d’un servei socioeducatiu per a infants i joves, sorgit de la iniciativa ciutadana, per tant amb valor afegit, i amb el suport dels i les professionals de l’àmbit de l’educació. Per un altre costat, la preocupació de que un servei d’atenció a infants i joves, es vegi encotillat per uns pressupostos que depenen de processos participats que cal confirmar any rera any, sense més compromís per part de ningú.

Aquesta situació ens posa davant dues qüestions fonamentals:

1. Com assegurem la proporcionalitat de serveis socioeducatius a tots els barris de la ciutat per promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació? En aquest sentit, el barri del Pla de Palau – Sant Pau, un dels més poblats de la ciutat no pot ser que disposi de menys places de Centre Obert d’infants i adolescents, que d’altres barris amb característiques similars.

El projecte de la Pauleca ha funcionat molt bé per visualitzar la necessitat que des de l’administració pública cal assegurar. Per tant, ara és el moment que la ludoteca, sorgida de la iniciativa ciutadana, com gairebé tot en la història dels serveis adreçats a persones, passi gradualment i amb la complicitat de l’Associació de Veïns cap a qui n’ha de ser el responsable i de qui n’ha d’assegurar la viabilitat econòmica i la qualitat educativa: l’Ajuntament.

Som una ciutat de 100.000 habitants i això ens planteja nous reptes, i un d’imprescindible és l’educació dels infants i els joves de la nostra ciutat. Calen serveis socioeducatius bàsics pel correcte desenvolupament educatiu i psicosocial dels nostres futurs ciutadans i ciutadanes des de la primera infància fins a la joventut.

2. Per què serveixen o han de servir els pressupostos participats? Cal revisar un model de participació de la ciutadania que ha generat situacions com la de la Pauleca, deixant sense recursos un servei de primera necessitat i que desenvolupava una tasca de qualitat. 

Disposem d’un model de pressupostos participats en el què només uns pocs es senten representats per decidir en què es gasten els diners de tots. Aquest fet ha generat i genera conflictes entre els mateixos moviments veïnals i que, lluny de promoure la cohesió i el desenvolupament dels barris, ha acabat generat desencís i competència.

Des d’aquí vull aprofitar per agrair la feina de La Pauleca, a totes les persones que des de l’associació veïnal s’hi han implicat i als i les professionals per la bona feina feta.

Per últim crec que és important entomar el cas de La Pauleca com una oportunitat de millora de la dotació de serveis municipals per a infants i joves a la ciutat de Girona, i, en definitiva, una ocasió per repensar el model de pressupostos participats actual.